Etiqueta: Emily Blunt
-
A Quiet Place: Part II
Silenci i forats de guió a la segona part de The Quiet Place, de John Krasinski
-
La noia del tren: absurda i erràtica
Hi ha pel·lícules que milloren llibres, i també casos on passa just a la inversa. La història d’adaptacions és tan llarga i dissonant com ho són els llibres dels quals el cinema intenta manllevar l’ànima. En el cas de La noia del tren, el drama és alguna cosa que va més enllà del propi film,…
-
Into the woods: La connexió fallida
A la fi, saps que l’impacte t’ha fet entrar a l’avern, tot i que el primer cop de puny ha estat sorprenentment amable. Això ha fet d’Into the woods un musical memorable: vestir-se amb la benevolència de la moralina dels contes per subvertir-ne el subtext i explicar com n’és de desagradable, aspre i cínic el…
-
D’impossibles oportunitats
Inevitablement emparentada amb el Source Code (2011) de Duncan Jones –i, malgrat tot, molt menys apassionant i interessant–, Doug Liman sap aprofitar l’ham de la segona oportunitat per fer a Edge of Tomorrow (Doug Liman, 2014) un bucle infinit de provatures, explosions, reintents i girs inexplicablement inesperats. Edge of Tomorrow demostra, també, que Liman no va oblidar-se de…
-
Looper i la paradoxa emocional
La paradoxa temporal com a conflicte emocional. De seguida, Terry Gilliam i 12 Monos, James Cameron i Terminator, Christopher Nolan i Inception, per dir-ne tres de fàcilment identificables i amb les quals s’ha volgut emparentar el film. Situem-nos en un futur immediat, any 2072. Els assassinats són prohibits i la màfia de l’estraperlo de vides envia els objectius a…
-
Tristos salmons marejats
Potser a Lasse Hallström li agradaria haver construït un retrat simbòlic de la seva carrera fílmica amb aquesta comedieta insulsa que es diu Salmon fishing in the Yemen. Potser s’agradaria veure a si mateix com un salmó que fa força, a contracorrent i riu amunt. Potser, qui sap, tot això seria veritat si la pel·lícula no fos…