Categoria: Cinema
-
‘Creatura’: La reconciliació amb el desig
Compromesa, continguda i alhora tan viva com ho era a Júlia Ist (2017), l’inici de Creatura sembla establir una continuïtat dialèctica amb el final del seu debut com a directora, culminada amb la sensació d’ofec d’una tornada a casa, quan saps que alguna cosa ha canviat i no hi ha marxa enrere. Un nou espai…
-
Un oceà de gent negra
Si només podeu veure una pel·lícula aquest estiu, feu el possible perquè sigui Summer of Soul. No podreu frenar les ganes de ballar, al ritme d’artistes de la talla d’un jove i prodigiós Stevie Wonder, de l’encara virginal Lucie de B.B. King, del talent serè i empoderador de Nina Simone, de l’esveltesa impressionant de David…
-
El somriure fals de la burgesia feliç
“La gent és capaç de fer qualsevol cosa per preservar el seu honor”. Així ho diu la directora del Lycée français de Viena (Catherine Davenier) a la mestra del centre Tina Brunner (Laetitia Dosch), gairebé al final de Les aparences (Marc Fitoussi, 2020). És una afirmació que dona sentit a la darrera pel·lícula del cineasta…
-
La tragèdia silenciada de l’imperi soviètic
La llei del silenci sempre és implacable en els grans estats absolutíssims. És el cas de la Unió Soviètica, que en la seva història de silencis i horrors compta amb la coneguda com a “massacre de Novotxerkassk”, fets dels quals s’ocupa el darrer film del veterà cineasta rus Andrei Kontxalovski. Tot va començar l’1 de…
-
Silenci i forats de guió
Confesso que vaig quedar meravellat amb A Quiet Place (John Krasinski, 2018). No me l’esperava, una cosa així, que em sorprengués, em tensionés i m’interessés tant com ho va fer. Fa només tres anys, de l’estrena d’aquell primer film, modest i efectiu, una barreja entre thriller, terror, ciència-ficció muda i pel·lícula de monstres, de mida…
-
L’amor i tot allò que no diem
“M’agrada escoltar històries d’amor. Són fascinants. Penses en el que has viscut i en el que no”, diu Daphné a Maxime en una visita a un castell de postal d’un poble idíl·lic. Ella hi és de vacances i està embarassada de tres mesos, i acull com a hoste el cosí de la seva parella, François,…
-
Una nova esperança
Hi ha obres que no poden deslligar-se del context on apareixen, per molt que tinguem clar que cal valorar-les molt més enllà de relacions causa-efecte. En el cas d’In The Heights (estrenada a les sales del país amb el títol d’En un barrio de Nueva York), el quan i el com són fonamentals. Musical multicolor,…
-
Una ambició envestida
En la primera escena del film veiem a Karin, una reputada violinista solista, en ple apogeu interpretatiu. Vestida amb un vestit daurat, sublim i convençuda de la seva elegància, surt a l’escenari entre aplaudiments i interpreta les notes del concert per a violí en La major de Dvorak. Els dits li corren àgils, segurs i…
-
El «Joker» de Disney
De totes les maneres que Disney ha trobat d’allargar el xiclet i fer perdurables les icones de la seva pròpia imatgeria, Cruella n’és la millor. Ritme, música, i transgressió punk per a un públic ampli. Fins ara, cap altra de les pel·lícules que han volgut amortitzar rèdits passats —mitjanies, en el trànsit del dibuixos a…
-
El món boig de l’antropologia
Els camins de l’antropologia no tenen perquè ser intricats, obtusos, elevats. De fet, fins i tot la més incorrupta de les ciències pot ser un absolut niu d’absurditats i confusions delirants. Una bona prova n’és Terrible jungle, la comèdia escrita i dirigida per Hugo Benamozig i David Caviglioli que acaba d’estrenar-se aquí després d’un bon…