Versos Lliures 2012 #4. Hi ha esclatades amb molt gust, deixà escrit en un esquitx, no fa pas gaire, en Josep Pedrals. Mai millor dit, perquè la seva esclatada, a hores d’ara innegable i propagada arreu del país, deu ser de les més plaents que hi ha. El gust, si tenim en compte la presència massiva de gent que es va congregar a l’Esquerda, s’hauria d’apropar a alguna mena d’èxtasi col·lectiu. Tot un aplec místic de barroquisme popular, les maneres d’un trobar clus d’estar per casa. Aquesta vegada, el recital es vestia de gala i va esdevenir una sorprenent presentació d’El Romanço d’Anna Tirant (Labreu, 2012), que d’això es tractava. A l’escenari es van anar sentint veus que brollaven del llibre, la d’en Pedrals, les del gosset, la de l’inefable Quim Porta. Un guirigall lletrístic d’alçada i heli. Un rebombori pautat en un caos proper a la genialitat discursiva. Al mig, com a mestre de cerimònies -tot i que gens cerimoniós-, el poeta, el taxidermista, un Pedrals que esqueixava algunes parts del romanço, que en mostrava certes impudícies i un seguit de fragments ufanosos que feien venir salivera. Que d’això es tractava, també. A hores d’ara (li ve de naixement), en Josep Pedrals ja sap que a Granollers juga a casa. Així ho deixà escrit en el sonet diari del mateix dissabte, i així va ser rebut pel públic local en una nova visita (i ja en comptem tres!) al cicle que un dia va gosar inaugurar amb un recital memorable. Que per molts anys gosi tornar a casa, doncs.