Esteve Plantada

Etiqueta: Crònica

  • Nick Cave, autobusos i disfresses de tigre

    “Give me your loss and your sorrow”, ofereix-me la pèrdua i el teu dolor, cantava Nick Cave a Where The Wild Roses Grow. I, des del ressò de les Murders Ballads, el Primavera Sound pren consciència que això s’acaba, que la festa toca a la fi, que cal consumir-se per tornar-se a inventar. Les cames…

  • Blur justifica la seva tornada

    Un escenari ple, excitació màxima i totes les mirades posades en el retorn, en ells. I Blur surt al ring, i no falla. Knockout inapel·lable en una actuació plena de múscul, de dramatisme èpic, d’intimisme d’estadis, de matisos i energia. Blur signa un d’aquells concerts que s’han d’emmarcar i que justifiquen una tornada. Com si…

  • Catàleg de l’alta postura

    Dijous, 23 de maig, 14:00. És d’hora i el sol crema, però la gent ja desfila per aquest patchwork de la moda més inenarrable que són les immediacions del recinte del Fòrum. Val la pena observar. El catàleg és variat, tota una oda a les possibilitats infinites que ofereix el món de l’alta postura. Capaç…

  • Manel es guanya el Primavera Sound

    A dos quarts de nou, amb aquella normalitat que no té pressa ni por, uns Manel atlètics pugen a l’escenari. Res indica que aquest és el primer concert oficial de la gira frenètica que ha de venir. Res diu que és la primera vegada que uns atletes tan espigats i lacònics toquen al festival per…

  • Nit d’Espriu i versos a can Pedrals

    Pocs minuts abans de dos quarts de nou ja hi ha un munt de gent que fa cua. “Inaudit”, comença a córrer pel twitter. Potser sí que ho és, aquesta gentada de por, aquesta gran cua que espera a la porta de Can Pedrals, la biblioteca de Granollers. Un cop a dins, tot comença a…

  • Beach House, una pluja constant

    Mesuradament impecables. Sense romanços i de cara al gra, però sense perdre mai els nervis. Així es van presentar Beach House a l’Apolo en el concert del darrer 13 de març. Absolutament serens, amb les regnes d’allò que estava passant, amb una tirallonga d’èxits que van fer pujar l’ambient de la sala barcelonina en un in crescendo…

  • L’orgull melòdic de Javier Álvarez i Alejandro Martínez

    Javier Álvarez conserva, per molts anys que passin, aquell magnetisme ingenu que el va fer una de les veus més destacades de la nova cançó d’autor espanyola dels anys noranta. De tota aquella força que volia regenerar un gènere caduc, potser ell era qui presentava una proposta més desmarcada dels cànons de la cantautoria clàssica,…

  • Antònia Font és aquí!

    Festa grossa al Teatre Auditori de Granollers, un èxit de principi a fi. La Sala Gran, plena a vessar i polièdrica com poques vegades, mostrava un públic d’edats, condicions i entusiasmes sortosament diversos. A l’escenari, un grup que ja ha paladejat aquestes situacions abans: una devoció gairebé messiànica d’una platea totalment entregada. És increïble pensar…

  • The Jayhawks, abanderats de la nostàlgia feliç

    L’ambient que es respira a la Sala Apolo abans del concert de The Jayhawks és d’un cert regust d’última oportunitat, de comiat d’una de les millors bandes americanes dels 90. Aquella dècada, que els va amagar rere l’èxit d’altres fogonades molt més sorolloses, va significar el seu clímax artístic, subratllat amb dos discos absolutament brillants…