Categoria: Apunts
-
Memorial del cos, artefactes privats
“Havia de ser així / i era inútil provar d’endevinar-ho”, comença el darrer poema de Si uneixes tots els punts (Galerada, 2013), d’Estel Solé. I penses que sí, que Versos Lliures havia d’acabar així, amb dues poetes i amb uns versos que volen jugar a la seducció i que acaronen i freguen. Amb dues poetes que intenten captivar…
-
Tot el que és viu és veu
Dits tacats de tinta, llibretes rebregades, papers grapats. Copes de vi. I la veu que fa vívid allò que furga, tan voladís en el pòsit, tan insistent en el marro. Veus que taquen, que es deixen rebregar i que grapen, que fan tall mentre diuen i es transformen en el vestit de Pierrot, o quan…
-
De llarg i intens recorregut
Són dues de les noves veus més sòlides, rigoroses i interessants de l’ara mateix. Joan Todó i Adrià Targa, veus de gravetat intensa, de ressons que transiten per un bagatge de lectures riquíssim, que les paeixen i que les transformen en una proposta granítica, d’alt risc. Poemes durs, com rocs, per on cal entrar amb…
-
La carícia infinita que en vol més i més
Fa temps que passegen, amb èxit, aquest recital a dues veus pel territori de caus poètics del país. I Jaume C. Pons Alorda ho anuncia només començar, amb una mesura majestuosa, però encara -com dubtar-ho- amb la mateixa èpica de sempre, potser més íntima, igualment punyent i vitamínica: “ens vam adonar que teníem molts dels nostres poemes connectats,…
-
Toquinho, que gira um simples compasso
Acompanyat al sobri escenari del Teatre Grec per un quintet d’ofici i passió, amb el baixista Ivani Sabino, la pianista Silvia Goes, el bateria Pepa d’Elia i la nova i càlida veu d’Anna Setton, Toquinho es guanya el públic d’immediat i com si res, amb un ventall universal i arquetípic de la música brasilera més lluminosa.…
-
Martí Sales i Núria Martínez Vernis, la utopia de la llum
Les gens qui veulent fortement une chose sont presque toujours bien servis par le hasard François de la Rochefoucauld Així va ser com la cloenda oficiosa d’aquesta quarta edició dels Versos Lliures va venir al programa i al calendari: sense tenir-ho previst i furgant amb força les raons de l’atzar. El cinquè dels recitals, l’últim, havia…
-
Vallès vs Vallès, i el ring va ser una festa
Versos Lliures 2012 #5. Tot a punt a l’hora indicada. Dos quarts passats de nou, sis poetes preparats, públic disposat a tot i moltes ganes d’allargar una bona estona de versos. El ring -invisible- s’aixeca allà on es diuen els versos, amb tres cadires per banda i creant un espai propi entre dues terres que no es…
-
Josep Pedrals i El Romanço d’Anna Tirant
Versos Lliures 2012 #4. Hi ha esclatades amb molt gust, deixà escrit en un esquitx, no fa pas gaire, en Josep Pedrals. Mai millor dit, perquè la seva esclatada, a hores d’ara innegable i propagada arreu del país, deu ser de les més plaents que hi ha. El gust, si tenim en compte la presència massiva de…
-
Mireia Vidal-Conte i Anna Gual
Versos Lliures 2012 #3. Hi ha parelles de fet, parelles que s’avenen, parelles que fan bona parella i parelles que esclaten químicament. La Mireia Vidal-Conte i l’Anna Gual es trobarien en aquest útlim grup, força menys habitual en aquesta mena de trobades de veus, però -cal dir-ho- cosa més aviat usual en la desfilada poètica dels Versos…