Categoria: Versos Lliures

  • Memorial del cos, artefactes privats

      “Havia de ser així / i era inútil provar d’endevinar-ho”, comença el darrer poema de Si uneixes tots els punts (Galerada, 2013), d’Estel Solé. I penses que sí, que Versos Lliures havia d’acabar així, amb dues poetes i amb uns versos que volen jugar a la seducció i que acaronen i freguen. Amb dues poetes que intenten captivar…

  • Tot el que és viu és veu

    Dits tacats de tinta, llibretes rebregades, papers grapats. Copes de vi. I la veu que fa vívid allò que furga, tan voladís en el pòsit, tan insistent en el marro. Veus que taquen, que es deixen rebregar i que grapen, que fan tall mentre diuen i es transformen en el vestit de Pierrot, o quan…

  • De llarg i intens recorregut

    Són dues de les noves veus més sòlides, rigoroses i interessants de l’ara mateix. Joan Todó i Adrià Targa, veus de gravetat intensa, de ressons que transiten per un bagatge de lectures riquíssim, que les paeixen i que les transformen en una proposta granítica, d’alt risc. Poemes durs, com rocs, per on cal entrar amb…

  • La carícia infinita que en vol més i més

    Fa temps que passegen, amb èxit, aquest recital a dues veus pel territori de caus poètics del país. I Jaume C. Pons Alorda ho anuncia només començar, amb una mesura majestuosa, però encara -com dubtar-ho- amb la mateixa èpica de sempre, potser més íntima, igualment punyent i vitamínica: “ens vam adonar que teníem molts dels nostres poemes connectats,…

  • Gual i Pons Alorda: «L’art ens ha d’acostar a l’essència de les coses»

    Poesia, bona literatura, un grapat de dèries i una gran química. Això mostra Infinita la carícia que ha de venir, un recital que volta arreu del país i que aquest mateix dijous arriba a Granollers per mostrar-nos dues de les veus més singulars i sorprenents del panorama poètic català, Anna Gual i Jaume C. Pons…

  • Martí Sales i Núria Martínez Vernis, la utopia de la llum

    Les gens qui veulent fortement une chose sont presque toujours bien servis par le hasard François de la Rochefoucauld Així va ser com la cloenda oficiosa d’aquesta quarta edició dels Versos Lliures va venir al programa i al calendari: sense tenir-ho previst i furgant amb força les raons de l’atzar. El cinquè dels recitals, l’últim, havia…

  • Vallès vs Vallès, i el ring va ser una festa

    Versos Lliures 2012 #5. Tot a punt a l’hora indicada. Dos quarts passats de nou, sis poetes preparats, públic disposat a tot i moltes ganes d’allargar una bona estona de versos. El ring -invisible- s’aixeca allà on es diuen els versos, amb tres cadires per banda i creant un espai propi entre dues terres que no es…

  • Josep Pedrals i El Romanço d’Anna Tirant

    Versos Lliures 2012 #4. Hi ha esclatades amb molt gust, deixà escrit en un esquitx, no fa pas gaire, en Josep Pedrals. Mai millor dit, perquè la seva esclatada, a hores d’ara innegable i propagada arreu del país, deu ser de les més plaents que hi ha. El gust, si tenim en compte la presència massiva de…

  • Mireia Vidal-Conte i Anna Gual

    Versos Lliures 2012 #3. Hi ha parelles de fet, parelles que s’avenen, parelles que fan bona parella i parelles que esclaten químicament. La Mireia Vidal-Conte i l’Anna Gual es trobarien en aquest útlim grup, força menys habitual en aquesta mena de trobades de veus, però -cal dir-ho- cosa més aviat usual en la desfilada poètica dels Versos…