Etiqueta: Poesia
-
La conca de pols i l’emergència: cap on anem i com resistim
(Text de Cristina Masanés sobre els premis Cadaqués 2021. Article complet aquí). I el premi és per… Aquest matí s’ha lliurat al Teatre Art i Joia de Cadaqués un dels premis estimats i consolidats del país: els Premis Literaris de Cadaqués. El 38è premi Carles Rahola de periodisme s’ha lliurat a Marc Arnal; el 34è…
-
Lucia Pietrelli: «La consciència de la mort és el que ens fa tocar de peus a terra»
Lucia Pietrelli (Candelara, Itàlia, 1984) és una poeta, narradora i traductora italiana que escriu en català i resideix a Mallorca. Potser sigui aquesta mixtura de circumstàncies, unida a un talent excepcional, el que provoqui que la seva veu literària faci sonar la llengua catalana d’una manera que no sabíem, amb noves formes, textures i construccions…
-
El verb en estat físic de Laia Martinez i Lopez
De Cançó amb esgarrip i dos poemes (Lleonard Muntaner Editor, 2015), el darrer llibre de Laia Martinez i Lopez (Berga, 1984), en podríem dir mots com visceral, sensorial, desafiador o catàrtic. Però tots farien poca justícia –per molt que siguin de filar prim, pel que fa als guanys– a la poètica de l’autora i, més…
-
Oriol Prat Altimira: «Cal buscar l’equilibri entre la persona i l’autor quan escrius un poema»
El debut d’Oriol Prat Altimira (Sant Esteve de Palautordera, 1981), Metres quadrats –publicat per l’editorial Blind Books, que també debuta al món literari–, ens ofereix un tast de poesia fresca, treballada i païda. Un llibre que explica coses de l’amor i que és més que un simple llibre sobre les desventures amoroses d’un jove d’avui…
-
Francesc Garriga, l’esclat d’una revolució en minúscules
Francesc Garriga, un dels noms més destacats de la poesia catalana contemporània, moria a Sant Cugat, als 82 anys d’edat. Nascut el 1932 a Sabadell, s’inicià en el món literari amb Entre el neguit i el silenci (1959) i deixa Swing com a llibre pòstum, una obra que publicarà Labreu Edicions, editorial amb qui l’unia…
-
Joan Margarit: «Un mal poema embruta el món»
Joan Margarit em confessa que avui pràcticament no té veu. Amb tot, hi ha veus que mai no mostren símptomes de defalliment, que ressonen –a través de sales, mobles i ecos– com si volguessin fer evident la resistència a través de l’espai i del temps. Potser justament per això, a Joan Margarit avui la veu…
-
L’ésser solar: Sense témer l’abisme
Cinc anys després de l’impacte que va suposar Implosions (Labreu edicions, 2007), Anna Gual demostra amb L’ésser solar (Lleonard Muntaner, 2013), un discurs en expansió, fresc com en la primera temptativa, de tensió vivificadora i ple d’intuïcions. Però, si bé el primer llibre ja furgava en la necessitat d’explorar el dedins i de plantejar-se l’existència…
-
«Mal», de Jordi Valls: la presència de l’oasi dins l’abisme
No és pas casual que els poemes de Jordi Valls sempre acabin funcionant, tal com funcionen a Mal i a tots els seus llibres. No ho és, perquè Jordi Valls és autor i, alhora, és un lector vívid que sap encaixar les peces d’allò dit amb allò que batega. Perquè els seus poemes són en…