6/8/2011. Un cartell bonic -de luxe, en diríem prosaicament-, amb amics, poetes, bones oïdes, poca llum, pizzes de la mamma, lladrucs nocturns i amb Cal Cabrit, tan majestàtic i alhora tan proper. Tan especial i tan injustament oblidat. El Vallès no va sobrat d’espais així i és per això que sempre que Cal Cabrit s’obre a un esdeveniment, cal anar-hi, cal deixar-se emportar, cal ser curiós. Un cop més, i ja van vuit edicions, la marató poètica d’estiu que envaeix el pati de la casa és memorable, fil per randa, ‘digne d’ésser recordat’. El doll de versos va ser incessant, el doll de bons moments, encara més. Núria Martínez Vernis, Josep Pedrals, Santi Montagud, Pau Gener, Joan Gener Barbany, Oriol Prat, Joan Sala Vila, Josep Bover, n’Isis i n’Aida, i un servidor. I molts més, repartits tots ells en un volgut anonimat. Hi ha reductes, encara. I companys, i neguits, i sextines, i formatges, i frontals, i crostes, i noses, i romàntics, i els que no, i ganes de fer-ho i de dir-ho. L’any que ve més, sisplau.