Etiqueta: Esteve Plantada

  • Viure és sobreviure

    Crítica de Santi Borrell sobre ‘Rastre quimera’, apareguda a La República (El Punt Avui) el 22 d’octubre de 2022. Si hi ha poetes tous i poetes forts, també podríem fixar que hi ha poetes concrets i poetes imprecisos, poetes que podem dispersar el seu llenguatge en altres registres hermètics, de densitat o d’alt nivell lingüístic.…

  • Comentari crític de David Jiménez Cot sobre ‘Rastre quimera’

    Fa uns quants dies que vaig adquirir Rastre quimera (Llibres del Segle, 2022), d’Esteve Plantada. Quina meravella! És un llibre que segueix la línia poètica d’altres obres com Big bang Llàtzer o Fosca límit; però aquí hi percebo un to més aspre, reivindicatiu i amb una clara intenció de voler reconciliar la condició humana amb…

  • La conca de pols i l’emergència: cap on anem i com resistim

    La conca de pols i l’emergència: cap on anem i com resistim

    (Text de Cristina Masanés sobre els premis Cadaqués 2021. Article complet aquí). I el premi és per… Aquest matí s’ha lliurat al Teatre Art i Joia de Cadaqués un dels premis estimats i consolidats del país: els Premis Literaris de Cadaqués. El 38è premi Carles Rahola de periodisme s’ha lliurat a Marc Arnal; el 34è…

  • Terrícola s’estrena en públic

    Després d’uns dies voltant per la xarxa i fent soroll, Terrícola s’estrena en públic aquest dissabte a les set de la tarda, a la llibreria la Gralla de Granollers. Hi haurà plaquettes, els editors poc entenimentats, els tres poetes magnífics, convidats d’excepció i moltes ganes d’escampar versos. Entre en Carles Hac Mor, la Meritxell Nus,…

  • Terrícola ja és aquí!

    Ja som aquí. Després de temps de voler-ho, de donar-hi voltes, de pensar-hi, d’imaginar-ho, ja ha nascut Terrícola, una editorial petita i compromesa que vol editar poesia. Una editorial de proximitat que vol escampar-se. Una editorial que aposta per oferir bona lletra i bons versos amb un disseny acurat, senzill i sostenible. Infinitesimal és la…

  • Temporari: El doll del temps

    Article de Laia Noguera sobre Temporari, publicat a la revista “The Barcelona Review” el gener de 2008. En el magma rotund on existeix el cos viu que és una persona, la supervivència intel·lectual és impossible si no hi ha una categorització que posi límits i preses al corrent que flueix. El nostre món és un…

  • Temporari: Temps subjectiu i desencís

    Assaig sobre el llibre Temporari a càrrec de Jordi Julià, aparegut al llibre d’assaig Dietari de lectures. TEMPS SUBJECTIU I DESENCÍS Bàsicament, hi ha dos procediments generals que segueixen els poetes a l’hora d’escriure i compondre un llibre de poesia. El primer consisteix en anar escrivint poemes i que un volum correspongui a tots aquells…

  • Els llops: A la lluna plena

    Crítica de Francesco Ardolino sobre Els llops apareguda a la Revista Caràcters.   «Tot sembla el cos mateix de l’aire», diu el poema que precedeix la pièce conclusiva d’aquest llibre de triple autoria, i sembla el resum d’una poètica compartida. És fàcil cercar-ne la correspondència amb la frase que Marshall Berman reprèn de Marx («all…

  • Els Llops: Rizoma

    Crítica de Pere Ballart sobre «Els Llops». Suplement de Cultura del Diari Avui, 23 de maig de 2009.