Etiqueta: Wilco

  • Travessar el límit

    Crítica de ‘Fosca límit’, apareguda a El Punt Avui (Ricard Mirabete) Ens cal una experiència creadora de llenguatge que ens acondueixi a trepitjar escenaris, paisatges i intensitats estètiques, que basteixin un imaginari com més proper a la realitat millor. És ben clar que no farem el relat de fets quotidians sense suc ni bruc. Trepitjarem…

  • Nels Cline i la BB&C: explosió de so

    Des de la primera cançó, el continu de sons –sense pausa, sense pràcticament silenci– va apoderar-se de l’oïda i va crear sorpresa als ulls, veient els impossibles moviments rítmics de Jim Black a la bateria, amb els ulls fora de les òrbites, amb posat de boig futurista de sèrie B; al saxo, Tim Berne seguia…

  • Wilco: un altre dia al paradís

    Amb Wilco sempre passa el mateix: l’èxtasi és una cosa més semblant a allò místic que a allò simplement musical. Passen els anys, els concerts, els discos, i segueixen sempre amb un so perfecte, però amb ànima; segueixen sent els més llestos, però encara sonen clàssics; et trenquen el cor a bocins i et festegen…