Pot desencoratjar l’enèsima versió del found footage (horror!), amb l’afegit de ser ambientat en la també enèsima missió espacial que té problemes de navegació i supervivència. Però cal tenir fe. Que una sinopsi llegida mil vegades no faci perdre les ganes d’endinsar-se en les profunditats de la quarta lluna de Júpiter. Tot serà familiar, és cert. Tot sonarà a conegut, però l’esforç de Sebastian Cordero per dirigir una bona pel·lícula, modesta en ambicions i de pressupost mínim, es veu recompensat pel fet de mostrar un respecte màxim, i reverencial, per l’espectador pacient. Philip Gelatt, a més, signa un guió que sap barrejar amb decisió els cànons del documental, els tòpics del gènere i les disquisicions científiques, amb un resultat satisfactori que gravita en dos pols. D’una banda, una perspectiva inèdita de l’univers, impetuosament crua i bella –amb les forçoses similituds amb la recent Gravity. De l’altra, una ferma voluntat de ser una obra costumista que supera escenaris i ambicions per esdevenir absolutament real.