Acabàvem l’última trobada, ara farà un any, parlant de nous projectes, de contes que s’estaven escrivint i que prometien camins un pèl diferents als que s’esbossaven -i tan bé- a Gats al Parc (Proa, 2011). Aleshores, l’Alba Dedeu (Granollers, 1986) estava treballant en un nou llibre de contes amb un detallisme molt similar al de la seva opera prima, “però que seria, també, diferent”. Li recordo quan ens trobem per parlar d’aquest nou recull que li torna a publicar Proa, L’estiu no s’acaba mai (2012) i em somriu. “Aleshores encara no tenia clar cap on aniria, però sí que el nou llibre s’assembla al primer en algunes coses del format. Per exemple, en la llargada dels contes, que és encara d’unes quinze o vint pàgines, tot i que ara he començat a provar coses molt més breus i concises”. Aquests relats, més curts, són els darrers que ha escrit. I potser anuncien una nova manera de fer, qui sap. (