Categoria: Literatura
-
Tavernàries, de Manel Marí
Un doll immanent de certesesSobre Tavernàries, de Manel Marí (Premi València Alfons el Magnànim de Poesia) És un abeurador de certeses immemorials, el tòpic: In vino veritas. I així ho diu, també, la concepció de l’art que s’entén com a aventura bàquica: si el vi acosta l’home a l’essència de la veritat, i si la poesia és l’art que…
-
Rafel Nadal: «Em molesta la moda d’aplaudir les postes de sol»
El confinament i l’emergència sanitària han fet que la nova col·lecció ‘Joie de Vivre’, de l’editorial Univers, veiés alterats els seus plans. Si tot hagués anat bé, ja faria dies que Rafel Nadal (Girona, 1954) estaria de promoció, amunt i avall, presentant Mar d’estiu. Una memòria mediterrània, un llibre que fa venir ganes de viatjar,…
-
Entrevista a Carlota Gurt
«Amb la literatura he pogut canalitzar la ràbia i la impotència» Enèrgica, sincera, torrencial i conversadora infatigable. Ens trobem a l’avantsala del bar de l’Ateneu en un dia d’especial tràfec. Hi ha soroll de fons, però no hi fa res: la Carlota Gurt parla amb l’energia de qui té coses a dir, de pressa, gairebé…
-
Jesse Ball: «No faig servir paraules contaminades pels diners o la política»
Tot en ell és inusual. Pensa abans de respondre, allarga els silencis, parla en veu baixa i raona amb la convicció de deixar oberta la resposta. Infreqüent i especial. Nascut a Nova York el 1978, viu a Chicago, on fa classes a l’Art Institute, i és un dels millors autors de la seva generació. El…
-
Víctor García Tur: «No em preocupa tenir una trajectòria unitària»
La Virgínia té cura dels voltors. La Dafne és traductora i té una crisi sentimental. Els ocells comencen a tenir comportaments estranys, marxen o es suïciden. Aquest és el punt de partida de la darrera novel·la guanyadora del Premi Marian Vayreda, Els ocells (Empúries, 2016), el segon llibre que publica Víctor García Tur (Barcelona, 1981)…
-
Richard Ford: «Tragèdia i comèdia són les dues cares de la mateixa moneda»
Em comenta que viu en una ciutat petita, molt propera a una gran urbs. “Sempre estic atemorit pel trànsit! M’horroritza –diu–, només tenim un semàfor. S’imagina? un semàfor a tot el poble!”, i esclafeix a riure mentre ho comenta, amb aquesta mirada franca i còmplice que ho sap omplir tot. De fet, és així com…
-
El verb en estat físic de Laia Martinez i Lopez
De Cançó amb esgarrip i dos poemes (Lleonard Muntaner Editor, 2015), el darrer llibre de Laia Martinez i Lopez (Berga, 1984), en podríem dir mots com visceral, sensorial, desafiador o catàrtic. Però tots farien poca justícia –per molt que siguin de filar prim, pel que fa als guanys– a la poètica de l’autora i, més…