Etiqueta: Woody Allen
-
Coup de chance
El caçador d’èxitRodada a França i en francès, Coup de chance és la pel·lícula número cinquanta de Woody Allen i, segurament, també serà l’última. Així ho explica ell mateix en un missatge que apareix just abans de començar la projecció en sala. Assegut en una butaca, empetitit, moderadament entusiasta i sabedor que cada vegada li costa més…
-
Comèdia sexual d’una nit urbanita
“És brut el sexe? Només si es fa bé”, escrivia Woody Allen en un dels diàlegs més cèlebres de Tot el que ha volgut saber sempre sobre el sexe, però mai no ha gosat a preguntar (1972). El cor d’aquella pregunta sobrevola la darrera obra del cineasta català Cesc Gay, Sentimental, una pel·lícula d’actors i…
-
A stormy night: Qüestions de l’amor romàntic
Després de veure afectada la participació al festival de Màlaga a causa de la crisi sanitària, A stormy night arriba al D’A Film Festival com a un dels grans reclams de l’edició 2020, que s’ha viscut confinada entre el 30 i el 10 de maig i que s’ha pogut visualitzar a la plataforma Filmin. El…
-
Irrational man: Efervescència d’aspirina
Avorrida i exasperant, Irrational man no és res més que una idea –més o menys suggeridora, més o menys atractiva– convertida en un motiu que la justifiqui. El farciment que acaba sent el metratge és, gairebé de dalt a baix, sobrer, excepte la motivació de cometre allò tan irracional com la mort, que és, en…
-
Blue Jasmine: Genialitat sostinguda
Hipnòtica, precisa, emocional, virtuosa, capaç de passar del drama a la comèdia amb una fluïdesa que fa que el trànsit sigui imperceptible. Així és la Jasmine que interpreta Cate Blanchett, l’element central que fa moure tot l’engranatge d’una pel·lícula excel·lent, l’altaveu on la resta de coses s’amplifiquen fins arribar a ser memorables, el mirall on l’autor…
-
To Rome with love: amb amor, amb optimisme
Woody Allen no ha deixat mai de donar tombs sobre si mateix. La vida, els miracles, la pertinença, la identitat, el progressisme de saló, són alguns dels motius que han anat fent giragonses en uns tòpics recurrents que sempre li han donat un resultat molt efectiu i, de vegades, també contundent. Allen pot permetre’s aquesta mena de psicoanàlisi…
-
La ciutat dels prodigis
Paris és una ciutat farcida d’uns mites que no cal enumerar. Però més enllà de les deïtats que han habitat, estimat i procreat en aquest bell racó de món, ens queda una imatge feta de carrers, espais, avingudes, llums i nits que ens agrada visitar una i una altra vegada, com les postals que il·lustren…