Etiqueta: Wes Anderson

  • The grand Budapest Hotel: Quan encara no érem grans

    El punt de partida de The grand Budapest Hotel (Wes Anderson, 2014) són alguns apunts escrits per Stefan Zweig, que Wes Anderson passa pel seu sedàs retro-colorista i d’asèpsia infantiloide (que no en té res, d’infantil) per tornar-nos a impressionar amb un imaginatiu relat que captiva, que emociona i que no deixa de ser preciós des del primer…

  • Submarine: el «coolisme» atribolat i altres dèries

    Richard Ayoade s’estrena com a director amb Submarine, un híbrid entre un munt de referències clàssiques (indissimulats, Truffaut i Godard) i contemporànies (inevitable, Wes Anderson) que es basa en la novel·la homònima de Joe Dunthorne, publicada l’any 2008. Amb tot això, al rostre d’un esbalaït Oliver Tate s’hi projecten les ombres deformades d’Amélie, Antoine Doiniel,…

  • La lucidesa d’una idea romàntica

    Una cala, un bon grapat de gadgets icònics de les meravelles dels anys on podríem haver estat infants, una casa als arbres, i els ressons d’aquelles aventures on ens crèiem el sisè dels Cinc o un germà dels Hollyster. De nou, l’enèsim intent de tornar a fer vívids els records de l’adolescència, de les primeres vegades,…