Etiqueta: Teatre
-
Edmond: El desig que empeny a escriure
“El desig empeny els homes a conquerir imperis, a escriure novel·les o simfonies. Però quan aquest és saciat, s’acaben les fites”. Una màxima que és tan certa com el desig que ens mou a fer grans coses, a viure, a esclatar de creativitat. Una línia de diàleg d’Edmond, una pel·lícula alegre i lluminosa, enèrgica i…
-
Sòcrates, la saviesa incorruptible
En ple judici, Sòcrates confessa que l’oracle li va dir que era l’home més savi que hi havia a la Terra. Qui gosaria posar en dubte l’oracle? Qui no tindria l’ego tan gran com per deixar-se llustrar les sabates de manera ostentosa? Ell –el savi, el pensador, l’home lliure, el filòsof– no, incrèdul. Perquè la…
-
Sexe, mentides i cançons melòdiques
Pocs minuts abans d’entrar a L’Habitació blava, hi ha ganes de veure, de mirar, d’auscultar-se. Poc després, el blau fa de cortina i la tristor dels neguits entra en acció, amb contradiccions, amb dubtes i amb incerteses. El sexe apareix en escena de manera explícita, és cert, i remarca artefactes purament físics. No amaga, però,…
-
Frederic Roda: «Soc un gran defensor del teatre vinculat a la literatura»
Frederic Roda és un gat vell de l’escena, un mestre dels teatres petits i dels espais imaginatius. De família d’artistes i de fonda tradició teatral, en Frederic sempre ha tingut una especial relació amb les lletres, tal com demostra una carrera com a director plena de picades d’ullet a la poesia, plena d’adaptacions de textos…
-
Adrià Freijo: «M’agradaria viure de la dramatúrgia i dirigir el meu teatre»
Aquesta entrevista no ensenya moltes de les coses que de debò haurien de ser visibles i que la concisió d’un moment fan tan difícil d’ensenyar. Són aquelles coses que són fora d’objectiu, que es belluguen i que diuen molt més que les paraules. Potser per això a l’Adrià Freijo Guirado (Granollers, 1992) li agrada, i…
-
Alexis: una tragèdia lleugera?
Amb la intenció de reviure l’esperit més canònic de l’Antígona clàssica, Alexis, una tragèdia grega es presenta com una proposta escènica que sorgeix de la convulsió de l’actualitat, com un dels rastres d’aquest fervor que prové de la indignació global, dels moviments llibertaris, de la protesta que crida en contra de les anomalies socials i…
-
Coriolà, d’una bellesa estremidora
Costa de creure, un cop sentit el pròleg de Coriolà, que aquesta obra fos escrita fa 400 anys. Ens en fem creus i és un mastegot en tota regla, coronat per la fanfàrria lumínica d’una democràcia en majúscules. En l’hora i vint minuts que dura la funció, el terrabastall és flagrant: ni bons ni…