Etiqueta: Superherois
-
Deadpool: L’heroi que ens bufeteja
Tota hegemonia artística té el seu negatiu en forma de dissidència. I el cinema de superherois, tan procliu a l’excés i a la sobreproducció, no podia restar aliè al fenomen del contrapunt paròdic. D’un temps ençà, films com Hancock, Super o Kick-Ass ja havien posat en valor la tara que té tota perfecció, trencant l’arquetipus…
-
Avengers: Age of Ultron: La part transcendental
Entesa com una successió de caos, cops i escenes de transició cap a tot allò que ha d’esdevenir-se (aka Civil War), la segona part dels Avengers és allò que oferia la primera, però amb un tel de seriositat. El tall del muntador, inefable, no només elimina algunes brometes que no calien, sinó que passa pel…
-
La mesura humana de Siper-man
The amazing Siper-man 2: Rise of Electro (Marc Webb, 2014), la segona part de la nova trilogia d’Spiderman demostra que Marc Webb va ser una gran elecció per refundar-la. Primer, perquè aquesta entrega supera amb escreix el pols dramàtic (i també el nivell d’acció trepidant i ben planificada) de la primera. Segon, perquè ho fa…
-
Nou evangeli d’icones i d’esperances
A Zack Snyder no li podem demanar pel·lícules d’un ritme frenètic, però sí l’embriaguesa d’una transcendència aclaparadora. Com no podia ser de cap altra manera, Man of Steel continua amb l’ampul·lositat dramàtica que tan bé lluïa a Watchmen i que esclata, encara amb més opulència, en aquesta nova reversió del vell mite messiànic. Allunyada de l’humor que li va donar Richard Donner,…
-
The Dark Knight Rises: caiguda i fi
No arriba a la perfecció de The Dark Knight (2008), però quin final de saga. Confirma satisfactòriament una realitat autoral, d’una personalitat que té la consistència d’una posada en escena halterofílica, una precisió insubornable i un teixit argumental dens, superpoblat i mereixedor d’algun excés i d’alguna indefinició, com és el cas. Ni tan sols tot…
-
The Amazing Spider-Man, heroi sense màscara
Cinc anys després de la fi de la trilogia encetada el 2001 per Sam Raimi, Marc Webb reinventa l’heroi des d’un punt de vista que no l’allunya gaire de la seva lluminosa òpera prima, (500) days of Summer (2009). Tal com aquell Tom que interpretava Joseph Gordon-Levitt, si alguna cosa ens fascina d’Spider-man és, justament,…
-
Crònica d’herois, angoixes i finals
Vam créixer, feliços, en una època d’esplendor on Superman triomfava i Lex Luthor fracassava. La premissa era simple: els superherois fan el bé, els arxienemics fan el mal i cal que els dos lluitin per poder tornar a restablir l’ordre de les coses. La lluita és dura, llarga, però sempre guanya el bé. També és…