Etiqueta: Steven Spielberg

  • La imaginació inadaptable de Roald Dahl

    Si en veiem les sovintejades, exitoses i fructíferes adaptacions —Charlie i la fàbrica de xocolata, Matilda, James i el préssec gegant, Fantastic Mr. Fox, El meu amic el gegant, etc.—, ningú no diria que la relació de Roald Dahl amb el cinema va ser absolutament turbulent. Autor de referència per a totes les edats, especialment…

  • Cinema de la por invisible

    Cinema de la por invisible

    El cinema, com a art més modern, no ha viscut gens aliè a aquesta preocupació innata de l’ésser humà per l’enemic invisible. De fet, des de l’origen, nascut com a fascinació tècnica, com a il·lusió màgica, el cinema es recrea en la força que té aquesta amenaça invisible i en com ens fascina, com a…

  • J. A. Bayona, un talent monstruós pel cinema

    Després de teixir pors a El orfanato i d’investigar la solidesa de la família a L’imposible, J.A. Bayona tanca la trilogia sobre mort i maternitat amb l’estrip directe que suposa Un monstre em ve a veure. Curiosament, les tres pel·lícules expliquen la història d’una mare i d’un fill, travessada sempre per la raó que ho…

  • J. A. Bayona, essència meravellosa

    J. A. Bayona no ho tenia fàcil amb Jurassic World: El regne caigut. Primer blockbuster a Hollywood, encàrrec de Steven Spielberg, endinsar-ne en la saga nascuda amb Jurassic Park, i fer un producte amb ànima que, alhora, fos capaç de competir amb les grans estrenes del moment pel que fa a recaptació. I se’n surt,…

  • Sobre l’estigma: hi ha artistes de dretes?

    Quique Peinado reuneix en el seu hit “Futbolistas de izquierdas” –llegiu-lo, que val molt la pena– un recull d’esportistes de la pilota que es confessen –o que professen uns actes, sense fer-ne bandera– obertament “progres”. Com si això fos estrany, perquè, de fet, ho és. La nostra societat estigmatitza els futbolistes com a éssers sense criteri ni determinació…

  • Lo imposible

    La segona pel·lícula de J.A. Bayona demostra que el director d’El Orfanato (2007) té una capacitat innata per explicar històries amb el vigor i amb el tempo que cada moment demana. Lo Imposible n’és un exemple virtuós: tècnica, ritme, grandiloqüència i un ofici depurat que acumula un bon grapat de mèrits. Però de vegades no n’hi ha prou: tot això…

  • The Happening i l’evidència dramàtica

    The Happening i l’evidència dramàtica

    Desconcertant i esquiu, Shyamalan ens ofereix una peça breu i gèlida, de precisió quirúrgica. Però algunes coses han canviat de la seva proposta, des que va sorprendre el món amb El sisè sentit (1999) i el va meravellar del tot amb El protegit (2000). Ara reserva alguns trucs i se’ns mostra desacomplexat i nu, amb una…

  • Maridatge natural, pastitx per a neòfits

    Maridatge natural, pastitx per a neòfits

    El maridatge entre els talents espectaculars d’Hergé i Spielberg és una aposta segura. L’ideal. Afegim-hi també Peter Jackson. Vist el resultat, és cert a mitges. Funciona, perquè té un ritme frenètic, el guió és un encaix fet a mida, l’execució tècnica és brillant (i jo encara en diria més: sublim), i l’embolcall és el perfecte…

  • Super 8 i la constatació de la felicitat

    Super 8 i la constatació de la felicitat

    L’operació comercial no deixa de ser colpidora: de sobte, en un temps de rotunda constatació de responsabilitats (a la memòria L’Ultimo Baccio), la generació que volta entre els 30 i els 40 –la meva, és a dir– rep un regal en forma de pel·lícula que connecta dos mons. L’un, el passat (feliç) dels (feliços) 80;…