Etiqueta: Sitges 2014
-
Emoció i pseudoparanoia
El millor de The Babadook (2014) no és que sigui, que ho és, una bona pel·lícula. Amagada rere la careta d’un monstre de penombra perpètua, a les mans de Jennifer Kent hi ha més de commoció que de perversió, més d’emoció que de cop d’efecte. Decidida, ferma i ben resolta, Kent revisiona el cantó fosc…
-
Joe Dante, aturat a la dècada prodigiosa
Burying the ex, la darrera creació de Joe Dante, ha protagonitzat aquest dissabte la cloenda del Festival de Sitges, enmig d’una gran expectació. Potser justament per això, aquesta comèdia de zombis ha deixat un regust agredolç entre bona part dels seguidors que volien reviure la meravella del cinema dels 80, un cinema que va permetre…
-
L’amor fou i la temible realitat de la ment
Una de les pel·lícules més aclamades de la 47ena edició del festival de Sitges ha estat el darrer treball del director belga Fabrice du Welz, Alleluia, l’inquietant i poderós retrat d’una parella que viu la bogeria de l’amor, arribant al límit d’un estremidor amor fou. Gloria (Lola Dueñas) s’enamora de Michel (Laurent Lucas), que viu…
-
Tot allò que fan els vampirs
What we do in the shadows (Jermaine Clement, Taika Waititi) és la crònica de la vida de quatre vampirs que comparteixen pis en un petit poble de Nova Zelanda. Presentat com un fals documental, la història s’aprofita d’un guió que sona fresc i ofereix espurnes agraïdes del bon humor que prové del talent de Flight…
-
Réalité: Els filtres i les realitats de Dupieux
Quentin Dupieux signa a Réalité un deliri que investiga les múltiples possibilitats de la narrativitat a través d’un joc constant amb la dimensió de la realitat. Què és cert i què no? Què és somni i què en delimita la seva frontera amb la vida? Boja i marciana, en el fons conté més dosis d’arrelament…
-
L’altra frontera: Orwell i la llibertat reduïda
L’opera prima d’André Cruz Shiraiwa, L’altra frontera, ens explica la història entre una mare i un fill que, per tal de sobreviure i tirar endavant, hauran de veure’s immersos “en una gimcana absurda” i “fer frivolitats per guanyar-se una mica l’estima de la gent que els mira”, tal com explica el propi director. Inicialment, el…
-
Jim Mickle i el millor repertori dels 80
Inicialment plantejada a través del motiu de la venjança, Cold in July fa viatjar l’espectador per un ball d’emocions fílmiques que passen per la clàssica road movie de cotxes llampants i colors saturats, pels paisatges més violents del sud, pel gore més desaforat i també pels barrets de cow-boy, fins arribar a convertir-se en una…
-
Llarga vida eterna als vampirs més «cool»
Estructurada a partir de píndoles “pop”, Amirpour va construint la història a mida que les cançons van definint els personatges i les emocions (amb el clímax de la sublim escena on sona Death de White Lies). Tot plegat fa que A girl walks alone at home demostri que Jim Jarmusch tenia raó, que els vampirs…
-
Annabelle
Després de The conjuring, que contenia prou horror, prou gust i saboroses coltellades carregades de nervi, Annabelle no és tot allò que promet. Dirigida per John R. Leonetti, la preqüela dirigida per James Wan retorna a escena tot allò que podria esperar-se: el diable, les ànimes negres i aquella nina que posava els pèls de…