Esteve Plantada

Etiqueta: Ralph Fiennes

  • The grand Budapest Hotel: Quan encara no érem grans

    El punt de partida de The grand Budapest Hotel (Wes Anderson, 2014) són alguns apunts escrits per Stefan Zweig, que Wes Anderson passa pel seu sedàs retro-colorista i d’asèpsia infantiloide (que no en té res, d’infantil) per tornar-nos a impressionar amb un imaginatiu relat que captiva, que emociona i que no deixa de ser preciós des del primer…

  • Skyfall i el decreixement

    Tornar enrere per a reinventar-se és el gir de guió que James Bond necessitava per celebrar l’efemèride. Són ja 50 anys amb llicència sobrada -i permanent- per fer i desfer, amb el vistiplau còmplice d’un públic -més o menys- fidel. La clau és, però, fer-ho bé, fer-ho amb estil, barrejar, no pas agitar. No caure…

  • A Bruges, amb accent

    In Bruges, el menut film de debut de Martin McDonaugh, suposa una agradable raresa en un mar de fons poc habituat a l’accent, tota una troballa que el temps assenyalarà com la joia que és. La mà de McDonaugh, provinent de la dramatúrgia teatral, té molt bon pols en la manera d’encarar els matisos d’uns personatges que…

  • Harry Potter acaba bé

    Heus aquí un bon final, grandiloqüent i èpic, comme il faut. Els qui no donàvem un míser cèntim d’euro per David Yates, un director que té l’honor d’haver signat les pel·lícules més mediocres de la saga (per a més detalls, adreceu-vos a L’ordre del Fènix, 2007, i el Misteri del Príncep, 2009) i que va…