Etiqueta: Primavera Sound

  • Patti Smith, la veu de la gent lliure

    Convençuda del tot i convencent tothom. Així ha estat l’actuació de Patti Smith al llarg de l’hora en què ha repassat, de manera memorable, el seu disc de debut, Horses (1975). Sense perdre ni un bri de l’actitud que l’ha convertit en una musa de la resistència, de la llibertat i del compromís, Smith s’ha…

  • Si és que hi ha «fakes» d’algú

    La primera jornada del PS15 també ha estat el dia de Hiss Golden Messenger, amb el seu pulcre rock southern provinent de Carolina del Nord. A pocs metres, Yasmine Hamdam evoca l’esperit de PJ Harvey amb la seva mixtura entre sons d’arrel oriental, folk eteri i guitarres de l’indie més eclèctic. Benjamin Booker posa el…

  • Antony i la trista meravella de viure

    Entre el brogit, el ball, l’estridència i els himnes que necessiten ser cantats a crits, Antony Hegarty ofereix als milers d’assistents al concert un moment d’èxtasi místic, del tot inusual en aquesta mena d’esdeveniments. Situat sempre al mig de l’escenari, abrigat per una impol·luta i majestuosa OBC, l’artista novaiorquès posa el públic dins de la…

  • Manel, pizza per pa amb tomàquet

    Ja sigui per qüestions d’atzar o per gentilesa de l’organització, el Primavera Sound sempre guarda sorpreses memorables. Si el divendres era l’actuació de Los Planetas al menut escenari de Sony Club PS14 –davant d’uns quants centenars de persones que amb prou feines podien sentir les cançons–, aquest dissabte la sorpresa era Manel, programats a dos…

  • Chvrches: persistent i revitalitzant

    A mitges entre el cel i l’infern, entre la vetlla i el sol, entre la nit i el dia, entre la fugida i l’addicció. Chvrches es fon i explosiona, alhora i concèntricament, com si no hi hagués manera d’escapar del magnetisme electrificat tan persistent, revitalitzant i elluernador. I així es mostren en els pocs minuts que dura l’èxtasi…

  • Minishorts i sargantanes al sol

    Poc abans de les quatre de la tarda el formiguer ja era prou actiu. Fa un sol de justícia i el repertori comença a ser una clara exposició del manual dels temps que corren, per bé i per mal, que sempre hi ha d’haver de tot. A tenir en compte: samarretes amb estampats que són…

  • Daniel Johnston, desig de Nadal en ple mes de maig

    La ventruda figura de culte de Daniel Jonhston trepitja l’escenari de l’Auditori Rockdelux sense evidenciar que això que esdevindrà en breus segons —sí, això màgic que fa que hi hagi unes 3.000 persones expectants, ansioses— és un concert. Al costat del micro, una tauleta amb un repertori generós d’aigües i llaunes de Coca-cola. El mite —reviscolat gràcies…

  • Nils Frahm, la reverberació colpidora

    Quan Nils Frahm, amb trenta anys acabats de fer, trepitja l’escenari de l’Auditori —amb jersei de caputxa, amb pas tímid, mig despentinat— tot sembla contagiar-se d’una glopada d’extraordinària passió, d’emoció sense talls ni compassos. Frahm demostra des de la primera pulsió que és un dels màxims exponents de la relectura contemporània del so de conservatori, un…

  • Nick Cave, autobusos i disfresses de tigre

    “Give me your loss and your sorrow”, ofereix-me la pèrdua i el teu dolor, cantava Nick Cave a Where The Wild Roses Grow. I, des del ressò de les Murders Ballads, el Primavera Sound pren consciència que això s’acaba, que la festa toca a la fi, que cal consumir-se per tornar-se a inventar. Les cames…