Etiqueta: Poesia

  • Versos Lliures 2011 #5.  Serrat, Barandiariaín i Carmona

    Versos Lliures 2011 #5. Tot arriba a la fi, i tocava tancar l’edició 2011 dels Versos Lliures. I l’última sessió va suposar una manera fantàstica d’acabar, amb ganes, energia, bona poesia i uns excel·lents companys de cloenda. La Cantàrida va obrir les portes de l’escenari del casal de L’Esquerda per mostrar l’obra feta, una obra imaginada,…

  • Versos Lliures 2011 #4. Nopca i Besora

    El quart recital dels Versos Lliures va ser, alhora, sec i tendre. Va raspar i va eixugar. I tanmateix, va ser tot la mateixa cosa. A l’escenari, dos narradors personalíssims, intransferibles i amb una obra que ha d’esclatar, en un futur no gaire llunyà, de la mà de la Cicuta. Dos veus en un escenari,…

  • Versos Lliures 2011 #3. Pons Alorda i Arias

    Hi ha recitals que generen complicitats i ambients difícils de repetir i de descriure. N’hi ha pocs, però, que a més de fer-ho, també aconsegueixin una comunió gairebé extrema amb públic, local, ambient, emotivitat, bossa del lacrimal, estómac, goig i feridura. I així fou. El tercer recital d’aquesta edició dels Versos Lliures va ser una…

  • Versos Lliures 2011 #2. Casagran i Ballbona

    Segon recital dels Versos Lliures de 2011, i pocs -o bé fugissers- bons auguris abans de començar: la pluja va fer acte de presència (la pluja no sap ploure digué la cançó) i tot va esdevenir amb retard. A raig, el mal temps semblava presagiar un recital amb poc escalf. S’equivocaven els presagis, tan escardalencs…

  • Versos Lliures 2011 #1. Duran i Cabrera

    Després d’una jornada inaugural que va dallar la nit com el crit de Joan Vinyoli, el cicle dels Versos Lliures va estrenar-se amb tots els ets i uts el dijous 14 d’abril, en una primera cita poètica que va recollir l’essència primigènia del cicle, amb el baf dels mots i nuesa dels poetes, volgudament públics…

  • Queda inaugurat el cicle dels Versos Lliures 2011

    El cicle de poesia dels Versos Lliures té dues divises. Una, l’aposta irrenunciable per la qualitat d’uns autors i autores que s’obren camí amb passes fermes en el mapamundi de la literatura (espasmòdica i estimada literatura) catalana. La segona, les ganes de mostrar i empènyer les noves veus d’aquesta escena. Veus brillants o greus, amb…