Etiqueta: Pixar

  • Excel·lència i fredor

    Excel·lència i fredor

    L’any 2020 serà recordat per moltes coses, la majoria no gaire bones. Una d’elles, la sentència de mort a unes sales de cinema que fa temps que arrosseguen una mala salut: tancament continu d’espais, la nul·la viabilitat econòmica del negoci de l’exhibició i la pèrdua d’aquella singularitat que fa del visionat d’una pel·lícula un ritual…

  • Onward: A la recerca de la realitat perduda

    Onward: A la recerca de la realitat perduda

    La crisi sanitària ha estat un desastre absolut pel sector cultural. Llibres, teatre, música i les arts en viu encara no s’han refet de l’aturada comatosa, sense saber del cert quan es podrà redreçar la situació i tornar a la desitjada “normalitat”. En el cas del cinema, l’apagada ha tancat sales i estroncat la cartellera.…

  • The Jungle Book: Nostàlgia eficient i animació realista

    La indústria del cinema s’ha acostumat a viure de fogonades i de la reiteració de l’èxit del precedent més immediat. Si bé la manca de creativitat es veu en el catàleg de previsions d’estudis com Pixar –amb cinc seqüeles d’èxits preparades pels propers dos anys–, Disney Studios ha vist un nou filó en l’adaptació en…

  • Steve Jobs, gran geni de l’era digital

    “Jo sóc el director d’orquestra”. És així com veiem Steve Jobs al retrat teixit per Danny Boyle gràcies a l’artesania dialèctica d’Aaron Sorkin. Un Jobs (Michael Fassbender) que mou la batuta i que sap com vol que soni la partitura, amb una sensibilitat especial, fruit d’un tacticisme cerebral que evita qualsevol intent de sentimentalisme que…

  • Inside out: El quid fundacional

    L’ordre monolític de la vida adulta, les penes i alegries, els drames personals i les misèries de fer-se gran. Tot això hauria de ser la matèria primera de l’educació sentimental dels nens, una cosa que Pixar porta provant de dibuixar des de fa dues dècades a través d’un discurs honest. El primer gran touch down…

  • Brave i la vigència del vell mètode

    No valen gestos acomodaticis a la filmografia de Pixar, i Brave (The Bear and the Bow, 2012) no ho és, tot i que jugui a semblar-ho. Fins ara, era la Disney qui s’entestava a apropiar-se i a acostar-se al nou mètode infal·lible de l’estudi de John Lasseter (amb milionària compra inclosa), però ara gira la torna i és Pixar qui agafa el manual…

  • Pirates! Band of Misfits, la deliciosa pirueta d’Aardman

    Pirates! Band of Misfits (Peter Lord i Jeff Newitt, 2012) és una nova meravella que surt de l’enginy de la factoria Aardman, una nova delícia de manufactura artesanal, un deliri en forma d’stop motion que sap entretenir tots els públics, que sap com explicar una història sense caure en l’efectisme buit i que sap conjugar paisatges minuciosos, atmosferes…