Etiqueta: Philip Seymour Hoffman

  • A Late Quartet: disseccions de la humanitat

    L’abisme de l’Opus 131 de Beethoven deixa clar, en una darrera escena minimalista i carregada d’emoció, que conviure amb el talent dels altres és sempre el més difícil de l’art. Per això A Late Quartet (Yaron Zilberman, 2012) és una bona pel·lícula, perquè dissecciona el món dels intèrprets d’alt nivell des de la cruesa del realisme. Perquè mostra…

  • Benvolgut vell cinema sense pretensions

    El duet que comanda Quartet (Dustin Hoffman, 2013) té noms i cognoms: Ronald Harwood, dramaturg d’èxit i guionista, al servei de la causa del factòtum Dustin Hoffman, director debutant i actor de gràcia pretèrita. Una unió que no fa cap pas en fals, refermada en uns elements que no distorsionen la proposta de fer un cinema amable i que pugui…

  • The Hunger Games: massa fam, poc joc

    Crítica descarnada a la televisió de l’espectacle que ha convertit els reality shows en una lluita per la supervivència de monstres catòdics. Posada en escena sòbria, d’ambient futurista distòpic i enginyosament creïble. Protagonistes en plena adolescència que saben trobar un lloc adient en el requadre escènic, amb el mèrit d’una bona protagonista, Jennifer Lawrence. Una…

  • Els idus de març (o com baixar al fang)

    Cuida’t dels idus de març!, escrigué Shakespeare a Juli Cèsar. Però no hi havia res a fer, i la caiguda del Cèsar a mans del Senat va ser inexorable, puntual a una data que concentra en la seva simbologia algunes de les pitjors baixeses de la humanitat: la venjança, l’ànsia de poder, l’egoisme i, sobretot, la…

  • Sense error de càlcul

    La gespa, el combat, el cos a cos, són només la part visible i estètica del veritable engranatge que fa moure el calendari, més enllà de derrotes o de victòries. Darrera de cada partit hi ha una seqüència immensa de variables, de dies, d’hores i de passions calculades, com si ens hi anés la vida,…