Etiqueta: Michael Fassbender
-
Steve Jobs, gran geni de l’era digital
“Jo sóc el director d’orquestra”. És així com veiem Steve Jobs al retrat teixit per Danny Boyle gràcies a l’artesania dialèctica d’Aaron Sorkin. Un Jobs (Michael Fassbender) que mou la batuta i que sap com vol que soni la partitura, amb una sensibilitat especial, fruit d’un tacticisme cerebral que evita qualsevol intent de sentimentalisme que…
-
Un defalliment global
Solomon Northup penja, deshidratat i dessagnat, d’un arbre. L’home blanc tortura, l’home blanc es recrea en el pecat de la deshumanització, l’home blanc castiga el dèbil en la lluita per conservar la supremacia. Steve McQueen coneix l’enorme força d’aquesta escena de Twelve Years a Slave. Perquè irradia tota la cruesa d’una història vertadera. Perquè s’endinsa en l’ànima del…
-
Pometheus i la impossible fugida de l’ombra
La vida artística de Prometheus ja ho tenia magre des d’un bon començament, inflada per un rebombori artificial que no pot escapar de l’ombra d’un mite i de l’ombra d’un director que -temps enllà- va ser gegantí. Però Ridley Scott ha abandonat la gosadia de voler tenir un traç que transcendeixi el discurs narratiu per ser simplement un…
-
Fascinació per la fília
No deixa de cridar l’atenció que els mètodes de Sigmund Freud hagin estat portats a la gran pantalla ben poques vegades i, sovint, malament. En aquest sentit, en queda la lectura esbiaixada que en va fer John Huston (Freud: the secret passion, 1962) i, en el camp literari, la curiosa novel·la de Jed Rubenfeld, The…
-
La intensitat de Jane Eyre
La nova adaptació de tantes vegades magrejada Jane Eyre és una admirable alegria. Sense deixar de ser absolutament fidel a la història, ens és servida d’una manera diferent: l’ús del flashback, l’elecció intel·ligent de les escenes claus, la unió magnètica entre ambient i sentiment, la palpitació del misteri als passadissos de Thornfield, una Mia Wasikowska…