Categories
Cinema El Temps

La revolta d’ahir, les sentències d’avui

Aaron Sorkin té un talent descomunal. The Trial of the Chicago 7 (El judici dels 7 de Chicago), que podeu veure a Netflix, potser n’és la mostra més perfecta, viva i mordaç. Qui podria tenir, si no, la destresa d’endinsar-nos en la teranyina d’un judici al llarg de dues hores i no caure ni un […]

Categories
Cinema

The walk: Amb el buit de Nova York als peus

La proesa, que ja havia estat relatada abans de manera magistral per James Marsh al documental Man on Wire (2008), és la recreació d’un sense-sentit. Entesa la pulsió, Robert Zemeckis sap convertir aquest tremolor apassionat en allò que la història demana, és a dir, en un film que necessita un punt de vista poètic i […]

Categories
Cinema Dietari fílmic

Looper i la paradoxa emocional

La paradoxa temporal com a conflicte emocional. De seguida, Terry Gilliam i 12 Monos, James Cameron i Terminator, Christopher Nolan i Inception, per dir-ne tres de fàcilment identificables i amb les quals s’ha volgut emparentar el film. Situem-nos en un futur immediat, any 2072. Els assassinats són prohibits i la màfia de l’estraperlo de vides envia els objectius a […]

Categories
Cinema Dietari fílmic

The Dark Knight Rises: caiguda i fi

Ok. No arriba a la perfecció de The Dark Knight (2008), però aquest final de saga és la confirmació satisfactòria d’una realitat autoral, d’una personalitat que té la consistència d’una posada en escena halterofílica, una precisió insubornable i un teixit argumental dens, superpoblat i mereixedor d’algun excés i d’alguna indefinició, com és el cas. Però […]

Categories
Cinema Dietari fílmic

The Amazing Spider-Man, heroi sense màscara

Cinc anys després de la fi de la trilogia encetada el 2001 per Sam Raimi, Marc Webb reinventa l’heroi des d’un punt de vista que no l’allunya gaire de la seva lluminosa òpera prima, (500) days of Summer (2009). Tal com aquell Tom que interpretava Joseph Gordon-Levitt, si alguna cosa ens fascina d’Spider-man és, justament, […]

Categories
Dietari fílmic

Uncertainty: anar, tornar i que res no hagi passat

Fa poc, en un arravatament de curiositat fílmica força inquietant, vaig fer-me amb una còpia d’Uncertainty (Scott McGehee i David Siegel, 2008), encara pendent d’estrena aquí i encabida en l’estranya filmografia, més o menys independent, d’aquesta parella de directors. Inicialment cridat per una història que semblava contenir algunes propostes de certa perícia narrativa (tot i […]