Etiqueta: Joseph Gordon-Levitt

  • La revolta d’ahir, les sentències d’avui

    La revolta d’ahir, les sentències d’avui

    Aaron Sorkin té un talent descomunal. The Trial of the Chicago 7 (El judici dels 7 de Chicago), que podeu veure a Netflix, potser n’és la mostra més perfecta, viva i mordaç. Qui podria tenir, si no, la destresa d’endinsar-nos en la teranyina d’un judici al llarg de dues hores i no caure ni un…

  • The walk: Amb el buit de Nova York als peus

    La proesa, que ja havia estat relatada abans de manera magistral per James Marsh al documental Man on Wire (2008), és la recreació d’un sense-sentit. Entesa la pulsió, Robert Zemeckis sap convertir aquest tremolor apassionat en allò que la història demana, és a dir, en un film que necessita un punt de vista poètic i…

  • Looper i la paradoxa emocional

    La paradoxa temporal com a conflicte emocional. De seguida, Terry Gilliam i 12 Monos, James Cameron i Terminator, Christopher Nolan i Inception, per dir-ne tres de fàcilment identificables i amb les quals s’ha volgut emparentar el film. Situem-nos en un futur immediat, any 2072. Els assassinats són prohibits i la màfia de l’estraperlo de vides envia els objectius a…

  • The Dark Knight Rises: caiguda i fi

    The Dark Knight Rises: caiguda i fi

    No arriba a la perfecció de The Dark Knight (2008), però quin final de saga. Confirma satisfactòriament una realitat autoral, d’una personalitat que té la consistència d’una posada en escena halterofílica, una precisió insubornable i un teixit argumental dens, superpoblat i mereixedor d’algun excés i d’alguna indefinició, com és el cas. Ni tan sols tot…

  • The Amazing Spider-Man, heroi sense màscara

    Cinc anys després de la fi de la trilogia encetada el 2001 per Sam Raimi, Marc Webb reinventa l’heroi des d’un punt de vista que no l’allunya gaire de la seva lluminosa òpera prima, (500) days of Summer (2009). Tal com aquell Tom que interpretava Joseph Gordon-Levitt, si alguna cosa ens fascina d’Spider-man és, justament,…

  • Anar, tornar i que res no hagi passat

    Uncertainty (Scott McGehee i David Siegel, 2008) encara és pendent d’estrena aquí. Encabida en l’estranya filmografia, més o menys independent, d’aquesta parella de directors, la història sembla contenir algunes propostes de certa perícia narrativa (tot i que la idea tampoc és gaire original) i resulta força fascinant veure si el duet direcional se’n sortirà bé,…