Etiqueta: Jaume Pons Alorda

  • Walt Whitman és viu!

    Walt Whitman és viu!

    El mèrit d’una bona traducció rau en la capacitat d’ampliar tot els ressons de la veu original. En la destresa de fer-la viure en un altre idioma com si aquest fos el seu autèntic bressol. En la passió incondicional de reviscolar mots, paraules, revolucions, sentits i emocions. En la voluntat de colpejar amb la mateixa…

  • La carícia infinita que en vol més i més

    Fa temps que passegen, amb èxit, aquest recital a dues veus pel territori de caus poètics del país. I Jaume C. Pons Alorda ho anuncia només començar, amb una mesura majestuosa, però encara -com dubtar-ho- amb la mateixa èpica de sempre, potser més íntima, igualment punyent i vitamínica: “ens vam adonar que teníem molts dels nostres poemes connectats,…

  • Gual i Pons Alorda: «L’art ens ha d’acostar a l’essència de les coses»

    Poesia, bona literatura, un grapat de dèries i una gran química. Això mostra Infinita la carícia que ha de venir, un recital que volta arreu del país i que aquest mateix dijous arriba a Granollers per mostrar-nos dues de les veus més singulars i sorprenents del panorama poètic català, Anna Gual i Jaume C. Pons…

  • Mireia Vidal-Conte i Anna Gual

    Versos Lliures 2012 #3. Hi ha parelles de fet, parelles que s’avenen, parelles que fan bona parella i parelles que esclaten químicament. La Mireia Vidal-Conte i l’Anna Gual es trobarien en aquest útlim grup, força menys habitual en aquesta mena de trobades de veus, però -cal dir-ho- cosa més aviat usual en la desfilada poètica dels Versos…

  • Versos Lliures 2011 #3. Pons Alorda i Arias

    Hi ha recitals que generen complicitats i ambients difícils de repetir i de descriure. N’hi ha pocs, però, que a més de fer-ho, també aconsegueixin una comunió gairebé extrema amb públic, local, ambient, emotivitat, bossa del lacrimal, estómac, goig i feridura. I així fou. El tercer recital d’aquesta edició dels Versos Lliures va ser una…