Etiqueta: Imogen Poots
-
The father (El pare)
La desintegració de l’ésserEls qui heu hagut d’ingressar un pare amb demència senil o alteracions cognitives sabeu com n’és de dolorós, el procés: hi ha la incomprensió, el rebuig, les paraules feridores, una honestedat tan brutal com despietada, la no acceptació, el sentiment de culpa, la sensació d’abandonament, d’estar fent alguna cosa malament. En coneixeu les accions estranyes,…
-
Vivarium: Tota una vida confinada
És una pel·lícula estranya, exasperant i li sobra part del metratge. Però Vivarium també té fogonades d’una brillantor que escapa de les prediccions de les mitjanies i de tot allò que anomenaríem “la normalitat”, una etiqueta tan avesada al consum cinematogràfic de la multisala o de la plataforma a l’engròs. A banda que —i això…
-
A Late Quartet: disseccions de la humanitat
L’abisme de l’Opus 131 de Beethoven deixa clar, en una darrera escena minimalista i carregada d’emoció, que conviure amb el talent dels altres és sempre el més difícil de l’art. Per això A Late Quartet (Yaron Zilberman, 2012) és una bona pel·lícula, perquè dissecciona el món dels intèrprets d’alt nivell des de la cruesa del realisme. Perquè mostra…
-
Benvolgut vell cinema sense pretensions
El duet que comanda Quartet (Dustin Hoffman, 2013) té noms i cognoms: Ronald Harwood, dramaturg d’èxit i guionista, al servei de la causa del factòtum Dustin Hoffman, director debutant i actor de gràcia pretèrita. Una unió que no fa cap pas en fals, refermada en uns elements que no distorsionen la proposta de fer un cinema amable i que pugui…