Esteve Plantada

Etiqueta: Festival Sant Sebastià

  • Las brujas de Zugarramurdi

    El cinema d’Álex de la Iglesia és en si mateix un compendi de virtuts desmesurades i de defectes arrauxats. La barreja d’aquestes dues pulsions és el que fa gran i també criticable tota la seva filmografia, perquè la bogeria, l’explosió i l’entrega límit no deixa mai ningú indiferent. Deutora d’un munt de referències, Las Brujas de Zugarramurdi és…

  • Els invisibles de «Who is Dayani Cristal?»

    És difícil trobar punts febles en un relat que explica una història tan cruel i commovedora com la de Who is Dayani Cristal? (Mark Silver, 2012). La trobada d’un cos sense nom al desert d’Arizona provoca l’assumpció terrible d’una realitat invisible, tan invisible com ho són els noms dels centenars d’immigrants il·legals que creuen la frontera per abraçar…

  • Like father, like son: el dilema dels llaços afectius

    Hirokazu Kore-eda té el poder de la commoció. Ho demostra la contundència d’una filmografia que sempre és capaç d’atrapar-nos, ja sigui amb l’estremidora història de Nadie sabe (2004), amb la parabòlica festa d’aniversari d’Still Walking (2008) o amb el trasbals mesurat que provoca Kiseki (2011), totes elles amb la família com a neguit omnipresent. Sense…

  • La Dune: amb el silenci com a estigma

    Després de patir l’impacte emocional que provoca Like father, like son, d’Hirokazu Kore-eda, La Dune (Yossi Aviram, 2013) sembla un pàl·lid reflex del potent garbuix emocional que uneix els fils de les relacions paternofilials. Inconsistent i insubstancial, el debut d’Aviram no troba mai la manera de descabdellar una història que sembla prou suggerent com per subjectar l’espectador. Perduda en els…