Etiqueta: Estel Solé
-
Memorial del cos, artefactes privats
“Havia de ser així / i era inútil provar d’endevinar-ho”, comença el darrer poema de Si uneixes tots els punts (Galerada, 2013), d’Estel Solé. I penses que sí, que Versos Lliures havia d’acabar així, amb dues poetes i amb uns versos que volen jugar a la seducció i que acaronen i freguen. Amb dues poetes que intenten captivar…