De totes les maneres que Disney ha trobat d’allargar el xiclet i fer perdurables les icones de la seva pròpia imatgeria, Cruella n’és la millor. Ritme, música, i transgressió punk per a un públic ampli. Fins ara, cap altra de les pel·lícules que han volgut amortitzar rèdits passats —mitjanies, en el trànsit del dibuixos a […]
Avorrida i exasperant, Irrational man no és res més que una idea –més o menys suggeridora, més o menys atractiva– convertida en un motiu que la justifiqui. El farciment que acaba sent el metratge és, gairebé de dalt a baix, sobrer, excepte la motivació de cometre allò tan irracional com la mort, que és, en […]
Era de justícia poètica que aquesta diatriba ultramagnètica sobre què coi és la fama fos protagonitzada per Michael Keaton, un actor a qui la fama l’ha colpejat de tal manera que no és que sigui la rampoina que queda de Batman, perdó, de Birdman, sinó que la fosca capa del seu decrèpit personatge no l’ha […]
The amazing Siper-man 2: Rise of Electro (Marc Webb, 2014), la segona part de la nova trilogia d’Spiderman demostra que Marc Webb va ser una gran elecció per refundar-la. Primer, perquè aquesta entrega supera amb escreix el pols dramàtic (i també el nivell d’acció trepidant i ben planificada) de la primera. Segon, perquè ho fa […]
Cinc anys després de la fi de la trilogia encetada el 2001 per Sam Raimi, Marc Webb reinventa l’heroi des d’un punt de vista que no l’allunya gaire de la seva lluminosa òpera prima, (500) days of Summer (2009). Tal com aquell Tom que interpretava Joseph Gordon-Levitt, si alguna cosa ens fascina d’Spider-man és, justament, […]
No es pot negar que Crazy, stupid, love (Glenn Ficarra i John Requa, 2011) ho intenta. Una comèdia amb un plantejament que vol defugir alguns clixés magrejats indecorosament, i que pretén ser estranya i intel·ligent. És una oportunitat perduda a mitges: ni és del gust alternatiu, ni és pretesament comercial. In media res, navega entre […]