Frederick Wiseman sempre ha dit que fa cinema polític. I, també, que no fa “documentals”, sinó “pel·lícules”. Vist amb la perspectiva que ofereix una obra tan extensa com la seva, el llegat que ens deixa, a nivell cívic, sociològic i cinematogràfic, és incalculable. Potser la mirada més intensa i lúcida sobre les institucions que conformen […]
