Etiqueta: Documental

  • Combatre l’abús en cercles de confiança

    L’Ada tenia 19 anys quan va ser violada per un home que coneixia. Després d’aquell primer abús, va tornar a quedar amb ell. ¿Buscava una reacció, alguna resposta? Ell no era l’arquetip del violador-monstre, sinó que era algú que coneixia perfectament, algú de qui mai diries que pot forçar una dona a mantenir relacions sexuals…

  • Ex Libris: Un tret a la idiotització de l’era Trump

    Ex Libris: Un tret a la idiotització de l’era Trump

    Frederick Wiseman sempre ha dit que fa cinema polític. I, també, que no fa “documentals”, sinó “pel·lícules”. Vist amb la perspectiva que ofereix una obra tan extensa com la seva, el llegat que ens deixa, a nivell cívic, sociològic i cinematogràfic, és incalculable. Potser la mirada més intensa i lúcida sobre les institucions que conformen…

  • La lluita viva d’El botón de nácar

    La Patagònia Occidental, al sud de Xile, és l’arxipèlag més gran que existeix. Incomptables illes, illots, roques i fiords formen una costa d’uns 74.000, una zona que encara avui manté paratges que mai han estat explorats. Un laberint d’aigua que ens recorda l’origen aquàtic de l’home i que, gràcies a la mirada de Patricio Guzmán…

  • Pascal Plisson: «No es pot arribar a l’objectiu sense esforç»

    El documentalista francès Pascal Plisson (París, 1959) estrena nou film després del gran èxit aconseguit Camí a l’escola (Sur le chemin de l’école, 2013), César al Millor documental de 2015 i un dels documentals més vistos, comentats i commovedors dels darrers anys. De nou amb protagonistes en trànsit a l’edat adulta, El gran dia (Le…

  • El díptic de l’horror de Joshua Oppenheimer

    Dos anys després de l’impacte descomunal de The act of killing (2012), Joshua Oppenheimer tanca el cercle amb una obra igual de colpidora, però sense el punch de la sorpresa inicial d’aquella. Previnguts per l’estremidor relat que era l’obra precedent, The Look of silence (2014) en continua la història, però ens resulta molt més digerible:…

  • D’un futur que potser serà cert

    Si L’endemà fos una pel·lícula americana potser es diria The day after tomorrow i potser hi hauria un futur catastròfic a l’horitzó, desgràcies, corredisses, angoixes i neguits. Hi hauria herois i, del tot segur, algun vençut que semblava del tot invencible. Potser tmbé hi hauria enganys il·lusoris, girs de guió, dosis d’acció intravenosa, entreteniment de…

  • Els invisibles de «Who is Dayani Cristal?»

    És difícil trobar punts febles en un relat que explica una història tan cruel i commovedora com la de Who is Dayani Cristal? (Mark Silver, 2012). La trobada d’un cos sense nom al desert d’Arizona provoca l’assumpció terrible d’una realitat invisible, tan invisible com ho són els noms dels centenars d’immigrants il·legals que creuen la frontera per abraçar…

  • First Cousin Once Removed. el prodigi d’Edwin Honig

    “Em resigno a viure el present”, li diu, en una de les seves primeres trobades, Edwin Honig al seu cosí, el documentalista Alan Berliner. A partir d’aquí, no hi ha marxa enrere i el record és un mer espectador al·lucinat de la vida que fuig, de l’obra i del trajecte vital que s’esmicola. Deixem-ho clar, d’entrada. First Cousin Once…

  • Quan les granotes fan festa major

    La vivesa de la Festa Major de Granollers és indiscutible, amb un model d’èxit que ja és conegut arreu de Catalunya i que ha esdevingut referent a d’altres pobles de la comarca. Però, també és ben cert que la festa és encara molt jove, amb només 29 edicions en el format de Blancs i Blaus.…