De totes les maneres que Disney ha trobat d’allargar el xiclet i fer perdurables les icones de la seva pròpia imatgeria, Cruella n’és la millor. Ritme, música, i transgressió punk per a un públic ampli. Fins ara, cap altra de les pel·lícules que han volgut amortitzar rèdits passats —mitjanies, en el trànsit del dibuixos a […]
La indústria del cinema s’ha acostumat a viure de fogonades i de la reiteració de l’èxit del precedent més immediat. Si bé la manca de creativitat es veu en el catàleg de previsions d’estudis com Pixar –amb cinc seqüeles d’èxits preparades pels propers dos anys–, Disney Studios ha vist un nou filó en l’adaptació en […]
L’ordre monolític de la vida adulta, les penes i alegries, els drames personals i les misèries de fer-se gran. Tot això hauria de ser la matèria primera de l’educació sentimental dels nens, una cosa que Pixar porta provant de dibuixar des de fa dues dècades a través d’un discurs honest. El primer gran touch down […]
A la fi, saps que l’impacte t’ha fet entrar a l’avern, tot i que el primer cop de puny ha estat sorprenentment amable. Això ha fet d’Into the woods un musical memorable: vestir-se amb la benevolència de la moralina dels contes per subvertir-ne el subtext i explicar com n’és de desagradable, aspre i cínic el […]
Elsa i Anna són dues germanes que formen l’essència d’allò que ha caracteritzat la màxima dels valors del cinema clàssic de Disney: la indissolubilitat de la família i la recerca de l’amor vertader. Però a Frozen (Chris Buck i Jennifer Lee, 2013) la voluntat de fer tombarella és doble, arriscada i notòria. Primer, perquè abandona […]
Pot ser una pel·lícula clàssica en el mateix moment d’estrenar-se? La Blancanieves de Pablo Berger sí, amb la senzillesa de l’encert i la naturalitat del matís, amb una complicitat narrativa i visual que demostra que hi ha pel·lícules que transcendeixen un moment, un temps i una escena. Que desprenen una aroma de troballa, de nou […]
No valen gestos acomodaticis a la filmografia de Pixar, i Brave (The Bear and the Bow, 2012) no ho és, tot i que jugui a semblar-ho. Fins ara, era la Disney qui s’entestava a apropiar-se i a acostar-se al nou mètode infal·lible de l’estudi de John Lasseter (amb milionària compra inclosa), però ara gira la torna i és Pixar qui agafa el manual […]
Res no pot explicar millor els 132 minuts de John Carter of Mars (Andrew Stanton, 2012) que l’escena en la qual John, l’heroi ocasional, aterra a Mart, de sobte, i no sap controlar els impulsos de la seva pròpia força, els estralls d’uns músculs energèticament acostumats a la inèrcia de la gravetat terrestre. Sobre la […]