Etiqueta: Crònica

  • Alexis: una tragèdia lleugera?

    Amb la intenció de reviure l’esperit més canònic de l’Antígona clàssica, Alexis, una tragèdia grega es presenta com una proposta escènica que sorgeix de la convulsió de l’actualitat, com un dels rastres d’aquest fervor que prové de la indignació global, dels moviments llibertaris, de la protesta que crida en contra de les anomalies socials i…

  • En comptes de la lletera: Una gran ovació (d’ous)!

    Els comptes clars i la xocolata espessa, no podia ser d’altra manera. I així és com comença el cicle Josep Pedrals a La Seca, amb un espectacle que és una delícia en forma d’aventura esbojarrada, una lletarada en tota regla, un somieig de les tribulacions humanes, tota una troballa que furga i furga en els processos de fermentació mental…

  • Lliurament dels Jocs Florals: la bola dels poetes

    (O la no-crònica que vol no-contar la contra-dicció dels Jocs Florals 2012). Entra la Poesia per la porta, amb tots els honors. Oh, sí, la fanfara celestial bufa els vents de la tradició i, amb aire marcial, entren les Autoritats. Pel que fa al cas: l’alcalde, el regidor de cultura, el poeta guanyador i la…

  • Segon round a la Moritz: Laia Noguera i Adrià Targa

    Segona nit de poesia a la fàbrica de la Moritz. La parella triada és tot un reclam, dos poetes joves que ja acumulen un bagatge, malgrat l’edat, de força pes. AdriàTarga i LaiaNoguera. La sala, pocs minuts abans de l’hora en punt, ja és plena. Hi ha una certa expectació, ganes de veure dues veus tan diferents a escena,…

  • «Sóc, i si no sóc vull ser!»

    No perdre el nord. La qüestió era aquesta: retre tots els honors que mereix una figura polièdrica com la de Jep Gouzy, poeta singular i autor d’una extensa obra que escapa de qualsevol etiquetatge simplista. Un autor català que prové del nord, del nostre nord, aquell nord que, de vegades –i massa sovint– perdem de vista.…

  • Josefa Contijoch: El lloc imaginari

    21:35h. Terrassa del restaurant del Museu. Falta poc per començar el recital que clourà aquest Homenatge a Josefa Contijoch. Poca estona abans, un Lluís Solà pletòric acabava de dir que la poesia és aquell viatge que es fa cap “el lloc”, i que, indefugiblement, hem d’implicar-hi la imaginació. Ho diu, sense opció a la discòrdia, amb…

  • Josefa Contijoch: la poesia de les inundacions

    Homenatge a Josefa Contijoch. Taula rodona. Passen dos minuts de les set i una munió de gent s’amuntega a la porta. Anem passant, sense massa pressa, i l’Auditori es fa petit de seguida. Fa molta calor. Hi ha persones que s’arrengleren a les cadires que hi ha disposades a banda i banda. D’altres, s’acumulen cada vegada amb més…

  • Nit de Poesia al Palau

    La mala salut de ferro de la Poesia, qui ho diria, surt a lluir vestuari i maquillatge a la majestàtica Nit de Poesia al Palau, el culmen solemne de l’aparador de la vida poètica. El Palau n’és ple, de gent, de poetes, de vida, de remor, de fulgors, d’aparences, de passions, d’ànimes curioses. És ple de gent…

  • Vallès vs Vallès, i el ring va ser una festa

    Versos Lliures 2012 #5. Tot a punt a l’hora indicada. Dos quarts passats de nou, sis poetes preparats, públic disposat a tot i moltes ganes d’allargar una bona estona de versos. El ring -invisible- s’aixeca allà on es diuen els versos, amb tres cadires per banda i creant un espai propi entre dues terres que no es…