Etiqueta: Anne Hathaway

  • La imaginació inadaptable de Roald Dahl

    Si en veiem les sovintejades, exitoses i fructíferes adaptacions —Charlie i la fàbrica de xocolata, Matilda, James i el préssec gegant, Fantastic Mr. Fox, El meu amic el gegant, etc.—, ningú no diria que la relació de Roald Dahl amb el cinema va ser absolutament turbulent. Autor de referència per a totes les edats, especialment…

  • Les Misérables: la «grandeur» del primer pla

    Encara queda esperança. Víctor Hugo composava en aquesta història, publicada l’any 1862, un pròsper al·legat en contra dels camins inherents de la injustícia. L’excusa de la ‘rebel·lió de juny’ de 1832 a Paris serveix per mostrar el bé i el mal sense maquillatge, separats per una sòlida línia que marca els flancs –com una barricada,…

  • The Dark Knight Rises: caiguda i fi

    The Dark Knight Rises: caiguda i fi

    No arriba a la perfecció de The Dark Knight (2008), però quin final de saga. Confirma satisfactòriament una realitat autoral, d’una personalitat que té la consistència d’una posada en escena halterofílica, una precisió insubornable i un teixit argumental dens, superpoblat i mereixedor d’algun excés i d’alguna indefinició, com és el cas. Ni tan sols tot…

  • Vint anys, dues persones i el pes del temps

    Vint anys, dues persones i el pes del temps

    L’efecte és similar al que podries tenir quan escoltes, per posar un exemple molt estúpid, Como yo te amo en la versió cantada per Raphael i Rocío Jurado, i notes que alguna cosa es belluga quan la lletra diu allò tan vergonyós i abrandat de “te amo tanto, yo”. És ridículament evident, però aquells canvis…

  • Com provar d’aixecar una pel·lícula

    Pot fer-se un cosa absolutament comercial, adaptada a clixés i cànons del tot magrejats i que, alhora, apunti a una banda allunyada dels tòpics? Love and other drugs (Edward Zwick, 2010) podria ser-ne l’exemple. És un còctel antidepressiu que aixeca els ànims a estones, que arriba gairebé a curar-nos. Amb un Jake Gyllenhaal al punt adequat…