Esteve Plantada

Etiqueta: Àlex Monner

  • Els Nens Salvatges i el trànsit sense mirades

    És el trànsit de nen a adult, aquell tràngol que anomenem adolescència i que, a Els Nens Salvatges (2012) queda exposat de manera força realista i sense exhibicionismes vacus. Patricia Ferreria té bona mà per desenvolupar-se còmodament en el relat d’uns ambients que expliquen sense sobreexposar, asèpticament. Una fredor controlada, una tensió latent, un fora…

  • [Rec]3 Génesis o quan es repentinen amb gràcia

    Tant de bo molts dels productes d’aquest cinema que vol ser d’alçada, real i profund, però que acaba sent grotesc en la seva enganxifosa transcendentalitat (potser aquest “cinema verité” que tant fascina a l’ínclit càmera del bodorrio, un tal Atún), fossin tan honestos com aquesta paròdia, gairebé subversiva, dels tòpics més trillats de les pelis…