Esteve Plantada

Categoria: Música

  • Els Pets: Les arrugues guanyades

    Diguem-ho d’entrada: el darrer disc d’Els Pets és bo. Una obra que marca una evolució intel·ligent i lògica entre el so que va saber donar Brad Jones –productor de 4 discs i artífex d’un so que emparentava el grup amb algunes de les propostes més interessants del pop melòdic de guitarres– i el nou so…

  • Daniel Johnston, desig de Nadal en ple mes de maig

    La ventruda figura de culte de Daniel Jonhston trepitja l’escenari de l’Auditori Rockdelux sense evidenciar que això que esdevindrà en breus segons —sí, això màgic que fa que hi hagi unes 3.000 persones expectants, ansioses— és un concert. Al costat del micro, una tauleta amb un repertori generós d’aigües i llaunes de Coca-cola. El mite —reviscolat gràcies…

  • Nils Frahm, la reverberació colpidora

    Quan Nils Frahm, amb trenta anys acabats de fer, trepitja l’escenari de l’Auditori —amb jersei de caputxa, amb pas tímid, mig despentinat— tot sembla contagiar-se d’una glopada d’extraordinària passió, d’emoció sense talls ni compassos. Frahm demostra des de la primera pulsió que és un dels màxims exponents de la relectura contemporània del so de conservatori, un…

  • Nick Cave, autobusos i disfresses de tigre

    “Give me your loss and your sorrow”, ofereix-me la pèrdua i el teu dolor, cantava Nick Cave a Where The Wild Roses Grow. I, des del ressò de les Murders Ballads, el Primavera Sound pren consciència que això s’acaba, que la festa toca a la fi, que cal consumir-se per tornar-se a inventar. Les cames…

  • Blur justifica la seva tornada

    Un escenari ple, excitació màxima i totes les mirades posades en el retorn, en ells. I Blur surt al ring, i no falla. Knockout inapel·lable en una actuació plena de múscul, de dramatisme èpic, d’intimisme d’estadis, de matisos i energia. Blur signa un d’aquells concerts que s’han d’emmarcar i que justifiquen una tornada. Com si…

  • Manel es guanya el Primavera Sound

    A dos quarts de nou, amb aquella normalitat que no té pressa ni por, uns Manel atlètics pugen a l’escenari. Res indica que aquest és el primer concert oficial de la gira frenètica que ha de venir. Res diu que és la primera vegada que uns atletes tan espigats i lacònics toquen al festival per…

  • Beach House, una pluja constant

    Mesuradament impecables. Sense romanços i de cara al gra, però sense perdre mai els nervis. Així es van presentar Beach House a l’Apolo en el concert del darrer 13 de març. Absolutament serens, amb les regnes d’allò que estava passant, amb una tirallonga d’èxits que van fer pujar l’ambient de la sala barcelonina en un in crescendo…

  • L’orgull melòdic de Javier Álvarez i Alejandro Martínez

    Javier Álvarez conserva, per molts anys que passin, aquell magnetisme ingenu que el va fer una de les veus més destacades de la nova cançó d’autor espanyola dels anys noranta. De tota aquella força que volia regenerar un gènere caduc, potser ell era qui presentava una proposta més desmarcada dels cànons de la cantautoria clàssica,…

  • Joan Vidal, Robertson Davies i la part escrita del jazz

    Arranjador, bateria, curiós, inquiet i, sobretot, gran compositor. Així el podríem definir, d’entrada. Amb el seu primer disc, anomenat ‘Deptford Suite’ (Quadrant Records), Joan Vidal (Granollers, 1984) ha estat guardonat amb el premi al millor compositor de Catalunya. Tot just ara acaba de gravar el segon disc amb el Joan Vidal Sextet, el seu grup, i…

  • Un big bang de ritme

    Se’ns havia promès una nit elèctrica amb versos i cogombres. Però la NAUB1 ens ha ofert més, molt més. Aquesta és la litúrgia d’un espai que cada vegada remou la capacitat de sorprendre el públic. Ningú no pot negar l’extraordinària obstinació de la sala granollerina, cada vegada més necessària i més compromesa. El concert d’aquest…