Categoria: Festival de Sitges
-
Dark Touch
D’atmosfera elegant i pètria, Marina de Van s’esforça en crear una pel·lícula fosca que pugui transmetre angoixa psicològica. Niamh té onze anys i ha de superar la pèrdua de la seva família en una massacre perpetrada a casa seva, davant dels propis ulls, sense poder-hi fer res. En cinc minuts diu adéu a pares i germà. Així comença Dark…
-
Hell Baby i els esquitxos de la nit més freak
Diuen que no has viscut l’experiència de Sitges en la seva paorosa plenitud si no has estat en una de les maratons. Moment per a ‘La Nit més freak’, tot just després de la Zombie Walk. La celebració de vida (i mort) és esbalaïdora. El frikisme és una explosió que s’encomana. El cartell, apte per a les ments…
-
The Green Inferno
Dissabte, 12 d’octubre, molt poc abans de les 00:00 d’una jornada de retards i de passejada zombi, de friquisme atribolat i de jungles. Per sort dels soferts espectadors que ja han patit la dosi selvàtica matinera, la frondositat del paisatge amazònic sembla que no decebrà ningú. Sitges adora Eli Roth, i ell correspon a la cita amb…
-
L’epitafi de The Jungle
Pocs minuts abans, en una master class a la sala Tramuntana, Terry Gilliam es lamentava de la poca imaginació que hi ha al cinema actual. Idees repetides, històries sense ànima i directors que coneixen a la perfecció l’ofici, però que no tenen ni una engruna d’enginy. Un “no veig cinema actual perquè no m’interessa gens”, dit entre rialles i sense…
-
Pantalles i ancestres a la casa encantada
Drew Goddard, que ja porta un currículum notable en sèries com Buffy, Alias o Lost i en pel·lícules com Cloverfield (Matt Reeves, 2008), s’estrena com a director amb l’esclatant The Cabin in the Woods (2011), una història que explica l’aventura nocturna de cinc joves que s’aïllen del món en una cabana al mig del bosc. Tòpic rere tòpic, un soterrani…
-
Lambrusco d’Amblin
Situem l’acció a Londres. Barri suburbial amb conflicte racial i social. Classe baixa. Si en comptes de Ken Loach o Mike Leigh el director és Joe Cornish –guionista de Tintin i Ant-Man i antic còmic britànic d’èxit– i fem caure del cel un grapat de monstres peluts amb dents fosforescents, tenim alguna cosa semblant al què esperàvem,…
-
American subway of life
Mentre veus Trash Humpers (el que vindria a ser geperuts de merda), i encara més quan s’acaba, tens ben clares dues coses. Una, que no penses tornar-la a veure. El (sub)producte és una tirallonga delirant de natures mortes (o més valdria que ho fossin), de requadres de la infrasocietat més freak de l’alter-Amèrica que descol·loca…
-
El terror real de Contagion
El cinema d’Steven Soderbergh és així: un cos totalment fibrat. No li sobra res, ni tampoc li falta, sense greix i sense més múscul del necessari. Contagion (2011) no podia ser d’altra manera, un thriller intel·ligent i matemàtic, calculat, trepidant a la seva manera, tan personal i rar com sempre. Una història feta de retalls,…
-
Trolljegeren
Des de l’aparició de The Blair Witch Project (Daniel Myrick i Eduardo Sánchez, 1999), el món del fals documental sobre aspectes “no del tot clars” ha obert un cert forat en la comercialització i rendibilitat del gènere. Trolljegeren és víctima d’aquesta rèmora, més per bé i que per mal. Ara bé, després dels primers somriures…