Categoria: Festival de Sitges

  • Què passaria si un doble ocupés el teu lloc?

    Passadissos amb llums intermitents, trens sense punt de fuga i fotocopiadores epifàniques reforcen un discurs que s’aprofita d’un Jesse Eisenberg en estat de gràcia (doble), i en una Mia Wasikowska que ja té el seu lloc en el cor del cinema independent dels nous temps. Com si Ayoade es digués a ell mateix “perdona, ets…

  • El Hollywood sòrdid i fastigosament superficial de David Cronenberg

    Sòrdid, cínic, ambiciós i fastigosament superficial. Així és el món de Hollywood i les entranyes del cinema americà a Maps to the Stars, la darrera pel·lícula de David Cronenberg. Rebuda a Cannes amb divisió d’opinions, el públic de Sitges no ha dubtat i ha premiat que el director canadenc torni a posar-se seriós. El seu…

  • De vampirs, depressions i lletres

    Jim Jarmusch, amb tot el pes de la llei. Vampirs amb gust de consum refinat, irresistiblement estetes, amb neguits vitals i filantròpics, amb aires d’una intel·lectualitat que remou l’ànima dels bons samaritans de l’art. Al ritme de les agulles dels vinils que refreguen el pas temps, Only lovers left alive presenta la millor obra del Jarmusch que…

  • Sobre l’estigma: hi ha artistes de dretes?

    Quique Peinado reuneix en el seu hit “Futbolistas de izquierdas” –llegiu-lo, que val molt la pena– un recull d’esportistes de la pilota que es confessen –o que professen uns actes, sense fer-ne bandera– obertament “progres”. Com si això fos estrany, perquè, de fet, ho és. La nostra societat estigmatitza els futbolistes com a éssers sense criteri ni determinació…

  • The Philosophers: qüestió de lògica

    Quinze anys després de la seva darrera pel·lícula, John Huddles torna a l’actualitat amb The Philosophers un quiz apocalíptic de pati de col·legi, sense escatimar en recursos ni en pressupost. La cosa: un professor amb dots de sadisme il·lustrat planteja un dilema als seus 21 alumnes. S’acosta un holocaust nuclear i han de passar 365 dies en un bunker…

  • Europa Report

    Pot desencoratjar l’enèsima versió del found footage (horror!), amb l’afegit de ser ambientat en la també enèsima missió espacial que té problemes de navegació i supervivència. Però cal tenir fe. Que una sinopsi llegida mil vegades no faci perdre les ganes d’endinsar-se en les profunditats de la quarta lluna de Júpiter. Tot serà familiar, és cert. Tot…

  • La fàbrica de talent de l’ESCAC

    L’ESCAC no es cansa de fabricar talents. S’ha convertit, a pols i per mèrits que es poden palpar en uns quants llargmetratges, en un motor del ressorgiment de la indústria cinematogràfica catalana i, per extensió, en un mostrari de les noves veus del cinema de l’estat espanyol. Noms com els de J.A. Bayona, Kike Maíllo,…

  • Terry Gilliam i el sentit de la vida

    Amb una carrera feta a base de saltar-se normes, de riure’s de tot i d’aventurar nous horitzons –no sempre encoratjadors–, Terry Gilliam pot presumir d’haver estat l’agent americà dels Monty Python, de ser un director de culte i d’aparentar ser una persona normal. Autor d’obres com El Rei Pescador (1991), 12 Monos (1995), L’Imaginari del…

  • La fi del món als 40

    El món potser s’acabarà, però Edgar Wright no hauria de parar mai de fer pel·lícules. The World’s End és una de les joies de Sitges 2013. Brillant, àgil, intel·ligent, divertidíssima, sarcàstica, reveladora, àcida, sagaç, el millor final per la inspirada “Triologia del Cornetto” que Wright, un dels renovadors de la comèdia britànica, acaba d’aquesta manera.…