Categoria: Entrevista
-
Pau Joan Hernández: «Quan escric sóc molt obsessiu»
Aquest dimecres es presentava a la Biblioteca de Bigues i Riells la novel·la Projecte Ictivela, de Pau Joan Hernàndez (Barcelona, 1967). De nen prodigi a escriptor d’ofici. O bé a l’inrevés, qui sap què va ser abans, si la vocació o la professió, o si això va de la mà. En tot cas, aquell jove…
-
Lambert Botey: «Busco la màxima simplicitat»
Cinèfil amb un bon grapat de curtmetratges, activista de tasca constant a l’Associació Cultural, curador del col·lectiu dels cineastes de Granollers i també poeta. Tot això ha fet de Lambert Botey (Granollers, 1951) un personatge singular del paisatge cultural granollerí. Ara, a més, afegeix un nou horitzó, el de la narrativa. El primer que li…
-
Ivette Nadal: «La tristesa sobre l’escenari no és productiva»
“Sempre arrossego la tristesa amb mi. Sóc una persona molt sentida, a qui afecten molt les coses”. Ja ho van dir, temps enllà, els savis: la creació surt del turment. I la tristesa acostuma a ser ben present en els fils que teixeixen el món creatiu d’Ivette Nadal (Granollers, 1988). Però ella, tan menuda i…
-
Ramon Gasch: «En Joan Martí és l’Alatriste català»
En Ramon Gasch (Santa Maria de Palautordera, 1950) no para de tenir idees, un dels béns més preuats que existeixen. A raig, cada dia, compulsivament. Idees, arguments, històries, personatges que podrien ser part d’alguna novel·la d’èxit, qui sap. “Desenvolupo diverses idees a la vegada. Un dels llibres que tinc i que no arribaré a publicar…
-
Alba Dalmau: «Viure de la imaginació pot ser molt angoixant»
Hem pactat un hora pel xat. Ens connectem. Jo, a Granollers. Ella, a New York, New York. No sóc de te, però me’n preparo un, i ella també. Poso música i m’aïllo d’aquesta remor que se sent. Sona la versió de Ticket to Ride que van fer els Carpenters. Quines coses. L’Alba Dalmau (Cardedeu, 1987)…
-
Eloi Vila: «M’apassiona que la meva feina sigui escriure»
L’Eloi Vila (Sant Esteve de Palautordera, 1972) es lleva d’hora, ben d’hora, i no per raons d’insomni. Em confessa que, avui, a les cinc ja era dempeus, “la millor hora per poder llegir, escriure i estar tranquil”. Sol, en aquell moment del dia on només et tens a tu i a les teves cabòries, amb…
-
Laia Noguera: «No em fan por les crisis, són necessàries»
Acaba de recollir, a Gandia, el premi Ausiàs March de poesia, un dels més prestigiosos del país, i ho explica amb ulls vius, satisfeta per la feina feta i pel viatge que comporta, tan ple d’esforç i també de recompenses. Laia Noguera (Calella, 1983) afegeix aquest premi a una llarga llista de guardons, de llibres…
-
La poesia de dualitats de David Jiménez i Cot
Odio i estimo. Com m’ho faig, potser em demanes. No ho sé, però sento que és això el que em passa, i em torturo. Ho digué Càtul fa més de 2000 anys, quan la poesia va abandonar el plural i es va endinsar en el jo íntim. A partir de llavors, la poesia recrea la…