Categoria: El Temps
-
Martin Eden, una joia per tancar l’any
Per a molts dels insaciables adults lectors d’avui, Jack London (1876-1916) va suposar una entrada espaterrant al món de la lletra impresa. No només per l’adrenalina aventurera, sinó per les traces d’amistat, per l’esforç en cada escomesa, per no esquivar cap tema escabrós, per ser un baula vigorosa que transporta de l’adolescència a l’adultesa. Nascut…
-
La imaginació inadaptable de Roald Dahl
Si en veiem les sovintejades, exitoses i fructíferes adaptacions —Charlie i la fàbrica de xocolata, Matilda, James i el préssec gegant, Fantastic Mr. Fox, El meu amic el gegant, etc.—, ningú no diria que la relació de Roald Dahl amb el cinema va ser absolutament turbulent. Autor de referència per a totes les edats, especialment…
-
Dirigida per Welles, escrita per Mankiewicz
“Demanes massa al públic”, li retreuen a Herman Mankiewicz en ple procés d’escriptura del guió de la pel·lícula que canviaria la història del cinema, Ciutadà Kane, obra del talent egòlatra, precís i precoç d’Orson Welles. La pel·lícula situaria el director de manera immediata al panteó del setè art i el convertiria en mite abans de…
-
Comèdia sexual d’una nit urbanita
“És brut el sexe? Només si es fa bé”, escrivia Woody Allen en un dels diàlegs més cèlebres de Tot el que ha volgut saber sempre sobre el sexe, però mai no ha gosat a preguntar (1972). El cor d’aquella pregunta sobrevola la darrera obra del cineasta català Cesc Gay, Sentimental, una pel·lícula d’actors i…
-
La mesura del dolor i la dignitat
L’escriptora Judith Kerr tenia 9 anys quan Hitler va guanyar les eleccions alemanyes, a principi de la dècada dels 30. Pocs dies abans, ella, el seu germà i la seva mare s’havien reunit amb el pare, que havia fugit a Suïssa. Allò va estroncar-li la infantesa, però desaparèixer —i perdre-ho tot, absolutament tot— era la…
-
Emma, una felicitat rotunda
És una llàstima que el tancament de cinemes de la segona onada pandèmica hagi fet que una pel·lícula com Emma. (Autumn de Wilde)no es pugui veure (encara) a les pantalles de cinema catalanes. Apunteu-la per quan es pugui, té tots els ingredients necessaris per fer-nos feliços mentre dura: una adaptació literària oportuna, comèdia romàntica d’aire…
-
Un olfacte que dinamita gèneres
Era l’any 2008 i Deixa’m entrar (Låt den rätte komma in, en la versió original sueca) feia un rotund cop a la taula de les pel·lícules de vampirs. Suposava una reescriptura elegant i tràgica, en clau realista i de narració pausada, amb el sarcasme adequat, amb uns personatges als quals no els calia gaire cosa…