Categoria: Crònica

  • Segon round a la Moritz: Laia Noguera i Adrià Targa

    Segona nit de poesia a la fàbrica de la Moritz. La parella triada és tot un reclam, dos poetes joves que ja acumulen un bagatge, malgrat l’edat, de força pes. AdriàTarga i LaiaNoguera. La sala, pocs minuts abans de l’hora en punt, ja és plena. Hi ha una certa expectació, ganes de veure dues veus tan diferents a escena,…

  • Tomàs Arias i Ernest Farrés, primer recital a la fàbrica de la Moritz

    “Alguns se’ls gasten en futbol, aquí, almenys, se’ls gasten en cultura”, em diuen. No sé si és ben bé així, però la veritat és que l’edifici de la fàbrica de la Moritz imposa, pel gust i les ganes, per mantenir un cert bon estil. I anem baixant, escales avall, per passadissos de maó, peces enormes de llum i lluents…

  • «Sóc, i si no sóc vull ser!»

    No perdre el nord. La qüestió era aquesta: retre tots els honors que mereix una figura polièdrica com la de Jep Gouzy, poeta singular i autor d’una extensa obra que escapa de qualsevol etiquetatge simplista. Un autor català que prové del nord, del nostre nord, aquell nord que, de vegades –i massa sovint– perdem de vista.…

  • També la crueltat té la seva bellesa

    Xavier Montoliu, Marc Romera, Francesc Parcerisas i les dues poetes romaneses, Svetlana Carstean i Ileana Malamcioiu, seuen rere la taula que hi ha a escena. Una breu estona de presentacions fa de preludi a l’embestida de la més jove de les dues, Svetlana Carstean (1969), que ara seu a la part frontal del minúscul escenari, al costat d’en Marc Romera. “Bon dia, treballadors! (…) tens…

  • «I quin buit, i quina feredat!». L’obsessió sota totes les formes

    “Per una divina paradoxa, la tenebra és transparent i la llum és opaca”, Carles Cardó No ha arribat a una hora, però el calfred encara hi és, com un rèptil immòbil, palplantat al mur. Gairebé una hora d’impossible parpelleig, d’alenada fosca i de vivesa flamejant. La impressió del text, en cru, i ressuscitat en la…

  • La fe de la convulsió (Missa Pagesa a La Seca)

    Anem a pams. El conill, ja esbocinat, fa xup-xup a la cassola mentre anem entrant a la sala, pràcticament plena. Cares d’incredulitat entre els fidels que assisteixen a la litúrgia -no massa devots, encara-, que no s’acaben de creure que aquell conill que rosseja acabarà servit al plat. L’espectacle vol acció, i d’això es tracta:…

  • Josefa Contijoch: El lloc imaginari

    21:35h. Terrassa del restaurant del Museu. Falta poc per començar el recital que clourà aquest Homenatge a Josefa Contijoch. Poca estona abans, un Lluís Solà pletòric acabava de dir que la poesia és aquell viatge que es fa cap “el lloc”, i que, indefugiblement, hem d’implicar-hi la imaginació. Ho diu, sense opció a la discòrdia, amb…

  • Josefa Contijoch: la poesia de les inundacions

    Homenatge a Josefa Contijoch. Taula rodona. Passen dos minuts de les set i una munió de gent s’amuntega a la porta. Anem passant, sense massa pressa, i l’Auditori es fa petit de seguida. Fa molta calor. Hi ha persones que s’arrengleren a les cadires que hi ha disposades a banda i banda. D’altres, s’acumulen cada vegada amb més…

  • Nit de Poesia al Palau

    La mala salut de ferro de la Poesia, qui ho diria, surt a lluir vestuari i maquillatge a la majestàtica Nit de Poesia al Palau, el culmen solemne de l’aparador de la vida poètica. El Palau n’és ple, de gent, de poetes, de vida, de remor, de fulgors, d’aparences, de passions, d’ànimes curioses. És ple de gent…