Categoria: Crònica
-
La clemenza di Tito: Un assumpte molt seriós
Any 1791. Mozart, ja força malalt, viu un moment de creativitat enlluernadora. Un últim any de vida on escriu el ‘Quinten núm. 6’ o el ‘Concert per a clarinet’, i on simultanieja l’escriptura del ‘Rèquiem’ amb dues òperes – ‘La flauta màgica’ i ‘La clemenza di Tito’–, peces que acabarien sent un testament de gran…
-
Sòcrates, la saviesa incorruptible
En ple judici, Sòcrates confessa que l’oracle li va dir que era l’home més savi que hi havia a la Terra. Qui gosaria posar en dubte l’oracle? Qui no tindria l’ego tan gran com per deixar-se llustrar les sabates de manera ostentosa? Ell –el savi, el pensador, l’home lliure, el filòsof– no, incrèdul. Perquè la…
-
Patti Smith, la veu de la gent lliure
Convençuda del tot i convencent tothom. Així ha estat l’actuació de Patti Smith al llarg de l’hora en què ha repassat, de manera memorable, el seu disc de debut, Horses (1975). Sense perdre ni un bri de l’actitud que l’ha convertit en una musa de la resistència, de la llibertat i del compromís, Smith s’ha…
-
Si és que hi ha «fakes» d’algú
La primera jornada del PS15 també ha estat el dia de Hiss Golden Messenger, amb el seu pulcre rock southern provinent de Carolina del Nord. A pocs metres, Yasmine Hamdam evoca l’esperit de PJ Harvey amb la seva mixtura entre sons d’arrel oriental, folk eteri i guitarres de l’indie més eclèctic. Benjamin Booker posa el…
-
Antony i la trista meravella de viure
Entre el brogit, el ball, l’estridència i els himnes que necessiten ser cantats a crits, Antony Hegarty ofereix als milers d’assistents al concert un moment d’èxtasi místic, del tot inusual en aquesta mena d’esdeveniments. Situat sempre al mig de l’escenari, abrigat per una impol·luta i majestuosa OBC, l’artista novaiorquès posa el públic dins de la…
-
Manel, pizza per pa amb tomàquet
Ja sigui per qüestions d’atzar o per gentilesa de l’organització, el Primavera Sound sempre guarda sorpreses memorables. Si el divendres era l’actuació de Los Planetas al menut escenari de Sony Club PS14 –davant d’uns quants centenars de persones que amb prou feines podien sentir les cançons–, aquest dissabte la sorpresa era Manel, programats a dos…
-
Els Pets: Les arrugues guanyades
Diguem-ho d’entrada: el darrer disc d’Els Pets és bo. Una obra que marca una evolució intel·ligent i lògica entre el so que va saber donar Brad Jones –productor de 4 discs i artífex d’un so que emparentava el grup amb algunes de les propostes més interessants del pop melòdic de guitarres– i el nou so…
-
La manifestació d’Albert Pla
La recent mort d’Stephane Hessel m’ha fet pensar, de nou, en tot aquest aiguabarreig d’inquietuds i malestars que genera la situació mundial. El diplomàtic alemany, autor d’Indignez-vous! (Indigneu-vos!), ens explicava que ja no hi ha líders i que cal esborrar-los en el batec dels canvis de la nova era. De la proclama de la mobilització…
-
Tornar a començar
Silenciosa, la batalla quotidiana que mou els fils del món. Eros i Tànatos. Acabar per tornar a començar, refusar projectes per abraçar d’altres horitzons, esgotar-se i voler-se aixecar, del defalliment a l’energia renovada. Així anem configurant el paisatge dels esdeveniments, de les decisions preses, de la gent i dels camins que cal prendre en cada…
-
Sexe, mentides i cançons melòdiques
Pocs minuts abans d’entrar a L’Habitació blava, hi ha ganes de veure, de mirar, d’auscultar-se. Poc després, el blau fa de cortina i la tristor dels neguits entra en acció, amb contradiccions, amb dubtes i amb incerteses. El sexe apareix en escena de manera explícita, és cert, i remarca artefactes purament físics. No amaga, però,…