Categoria: Cinema
-
[Rec]3 Génesis o quan es repentinen amb gràcia
Tant de bo molts dels productes d’aquest cinema que vol ser d’alçada, real i profund, però que acaba sent grotesc en la seva enganxifosa transcendentalitat (potser aquest “cinema verité” que tant fascina a l’ínclit càmera del bodorrio, un tal Atún), fossin tan honestos com aquesta paròdia, gairebé subversiva, dels tòpics més trillats de les pelis…
-
Sense compassió, amb fervor
Intouchables (Eric Toledano, Olivier Nakache, 2011) compta amb la barreja de tres elements que creen, d’entrada, el màxim recel abans de veure-la: el fervor d’un públic amant de les històries amb missatge; l’èxit espaterrant que arrossega des de l’estrena a França i les expectatives creades; i un tema amb tots els números per caure en un munt de…
-
Els plats pel cap
Amb Los cronocrímenes (2007) ja va quedar clar que, a banda del talent, Nacho Vigalondo compta amb un dels actius que més rèdits li donarà en aquest negoci tan caníbal del cel·luloide: es nota d’una hora lluny que gaudeix fent pel·lícules. Després de veure Extraterrestre només es pot sentir pura enveja: una hora i mitja de divertimento,…
-
Escenaris que mai no podran ser millors
Ja fa temps que vam deixar de creure en utopies, en llocs on tot era millor i on la felicitat era possible. Ja fa temps que les realitats alternatives que ens entestem a imaginar ens indiquen que no hi ha res a fer. Que no, que el futur no podria ser més bo, que les altres…
-
Els idus de març (o com baixar al fang)
Cuida’t dels idus de març!, escrigué Shakespeare a Juli Cèsar. Però no hi havia res a fer, i la caiguda del Cèsar a mans del Senat va ser inexorable, puntual a una data que concentra en la seva simbologia algunes de les pitjors baixeses de la humanitat: la venjança, l’ànsia de poder, l’egoisme i, sobretot, la…
-
Crònica d’herois, angoixes i finals
Vam créixer, feliços, en una època d’esplendor on Superman triomfava i Lex Luthor fracassava. La premissa era simple: els superherois fan el bé, els arxienemics fan el mal i cal que els dos lluitin per poder tornar a restablir l’ordre de les coses. La lluita és dura, llarga, però sempre guanya el bé. També és…
-
Maleïts fantasmes de la Hammer!
La Hammer mereixia, ara sí, una cosa com aquesta, una endimoniada col·lecció d’espants que posen a prova l’autocontrol i els nervis sense haver de renunciar a l’estètica i a fer-ho bé. Sense haver de recórrer a l’insult de l’espectador procaç. No ho van ser les anteriors temptatives, un triumvirat format pel remake de Let me in (Déjame…
-
The Grey, un entreteniment salvatge
Una situació extrema, en un lloc extrem, porta l’home a enfrontar-se amb els elements més extrems de l’entorn i, és clar, també d’ell mateix. La història ens sona. Perquè ja se sap, i ja s’ha dit, que l’home és un llop per l’home. Ah. The Grey fa que aquest lloc extrem siguin en els espectaculars paisatges…