Categoria: Cinema

  • [Rec]3 Génesis o quan es repentinen amb gràcia

    Tant de bo molts dels productes d’aquest cinema que vol ser d’alçada, real i profund, però que acaba sent grotesc en la seva enganxifosa transcendentalitat (potser aquest “cinema verité” que tant fascina a l’ínclit càmera del bodorrio, un tal Atún), fossin tan honestos com aquesta paròdia, gairebé subversiva, dels tòpics més trillats de les pelis…

  • Sense compassió, amb fervor

    Intouchables (Eric Toledano, Olivier Nakache, 2011) compta amb la barreja de tres elements que creen, d’entrada, el màxim recel abans de veure-la: el fervor d’un públic amant de les històries amb missatge; l’èxit espaterrant que arrossega des de l’estrena a França i les expectatives creades; i un tema amb tots els números per caure en un munt de…

  • Els plats pel cap

    Amb Los cronocrímenes (2007) ja va quedar clar que, a banda del talent, Nacho Vigalondo compta amb un dels actius que més rèdits li donarà en aquest negoci tan caníbal del cel·luloide: es nota d’una hora lluny que gaudeix fent pel·lícules. Després de veure Extraterrestre només es pot sentir pura enveja: una hora i mitja de divertimento,…

  • Entre la superficialitat i la simplicitat mesurada

    Entre la superficialitat i la simplicitat mesurada

    La segona pel·lícula de Sylvie Verheyde arriba més tard del compte a les nostres sales. Malgrat tot, la història d’Stella, estrenada a França l’any 2008, ens sonarà a vista, i molt: nena que acaba de fer onze anys, de caràcter solitari, amb un ambient familiar poc estructurat, en contacte amb els baixos fons, amb problemes…

  • Escenaris que mai no podran ser millors

    Escenaris que mai no podran ser millors

    Ja fa temps que vam deixar de creure en utopies, en llocs on tot era millor i on la felicitat era possible. Ja fa temps que les realitats alternatives que ens entestem a imaginar ens indiquen que no hi ha res a fer. Que no, que el futur no podria ser més bo, que les altres…

  • Els idus de març (o com baixar al fang)

    Cuida’t dels idus de març!, escrigué Shakespeare a Juli Cèsar. Però no hi havia res a fer, i la caiguda del Cèsar a mans del Senat va ser inexorable, puntual a una data que concentra en la seva simbologia algunes de les pitjors baixeses de la humanitat: la venjança, l’ànsia de poder, l’egoisme i, sobretot, la…

  • Crònica d’herois, angoixes i finals

    Crònica d’herois, angoixes i finals

    Vam créixer, feliços, en una època d’esplendor on Superman triomfava i Lex Luthor fracassava. La premissa era simple: els superherois fan el bé, els arxienemics fan el mal i cal que els dos lluitin per poder tornar a restablir l’ordre de les coses. La lluita és dura, llarga, però sempre guanya el bé. També és…

  • Maleïts fantasmes de la Hammer!

    La Hammer mereixia, ara sí, una cosa com aquesta, una endimoniada col·lecció d’espants que posen a prova l’autocontrol i els nervis sense haver de renunciar a l’estètica i a fer-ho bé. Sense haver de recórrer a l’insult de l’espectador procaç. No ho van ser les anteriors temptatives, un triumvirat format pel remake de Let me in (Déjame…

  • The Grey, un entreteniment salvatge

    Una situació extrema, en un lloc extrem, porta l’home a enfrontar-se amb els elements més extrems de l’entorn i, és clar, també d’ell mateix. La història ens sona. Perquè ja se sap, i ja s’ha dit, que l’home és un llop per l’home. Ah. The Grey fa que aquest lloc extrem siguin en els espectaculars paisatges…