Categoria: Cinema
-
El millor i el pitjor del Burton post-simis
És Tim Burton i es nota. Es nota que és ell qui signa aquesta adaptació de Dark Shadows (2012), la vampírica sèrie de finals dels 60. Es nota, però alguna cosa grinyola. L’autor de Beetlejuice (1988) ha arribat a una maduresa que el fa reeixir en tots els seus tics i que li proporciona una solvència propera a l’automatisme, un…
-
The Hunger Games: massa fam, poc joc
Crítica descarnada a la televisió de l’espectacle que ha convertit els reality shows en una lluita per la supervivència de monstres catòdics. Posada en escena sòbria, d’ambient futurista distòpic i enginyosament creïble. Protagonistes en plena adolescència que saben trobar un lloc adient en el requadre escènic, amb el mèrit d’una bona protagonista, Jennifer Lawrence. Una…
-
The Avengers: el pla perfecte
The Avengers és una fascinació visual que ens deixa bocabadats, una tècnica esclatant feta divertimento, la reunió de totes les puntes de llança de Marvel, que viu una segona joventut gràcies als rèdits d’aquestes adaptacions d’enginy superlatiu. És un màquina precisa d’entretenir, que sap barrejar l’acció de manual èpic amb un humor ajustat al lluïment…
-
Pina, l’ànim en moviment
Qui com Wim Wenders sabria fer bellugar les peces de la coreografia d’una vida al costat de Pina Bausch? És el traç que fa el pinzell de la mateixa manera que el cos es deixa emocionar per un ímpetu, per unes ganes de ser. És el decorat d’una vida feta petja: la caiguda dels vestits vermells que…
-
A Bruges, amb accent
In Bruges, el menut film de debut de Martin McDonaugh, suposa una agradable raresa en un mar de fons poc habituat a l’accent, tota una troballa que el temps assenyalarà com la joia que és. La mà de McDonaugh, provinent de la dramatúrgia teatral, té molt bon pols en la manera d’encarar els matisos d’uns personatges que…
-
Tristos salmons marejats
Potser a Lasse Hallström li agradaria haver construït un retrat simbòlic de la seva carrera fílmica amb aquesta comedieta insulsa que es diu Salmon fishing in the Yemen. Potser s’agradaria veure a si mateix com un salmó que fa força, a contracorrent i riu amunt. Potser, qui sap, tot això seria veritat si la pel·lícula no fos…
-
Coen i McCarthy: una mirada del paper a la pantalla
Crear a partit del no-res és cada vegada més i més un bé preuat, un factor que explica perfectament que, des de l’origen dels temps, el cinema begui de la matèria primera que és la literatura en aquest incessant desig de recrear històries d’èxit, solvents, èpiques i colpidores. Un inesgotable transvasament d’idees i d’art. Però…
-
Una lleugeresa de gust llaminer
Les émotifs anonymes (Jean-Pierre Améris, 2010) és allò que tan bé surt a l’alta banda dels Pirineus, una comèdia lleugera, de bon to i bon ritme, d’aquelles que fan esbossar un somriure ample i ajuden a fer menys pesada la immediatesa de tot plegat. Exactament, sense altres altíssimes pretensions. Una història sense truc ni bruc, amb…
-
Grupo 7, grup salvatge
Sembla que ja hem oblidat les maneres tan expeditives a les quals vam recórrer per ‘netejar’ la ciutat abans de les grans fites del 92, un any memorable que va fer que a Barcelona, a Sevilla, i també a Madrid, s’iniciés una sessió d’aspiradora i abrillantador amb la intenció de fer molt més apta per…