Categoria: Cinema

  • Brave i la vigència del vell mètode

    No valen gestos acomodaticis a la filmografia de Pixar, i Brave (The Bear and the Bow, 2012) no ho és, tot i que jugui a semblar-ho. Fins ara, era la Disney qui s’entestava a apropiar-se i a acostar-se al nou mètode infal·lible de l’estudi de John Lasseter (amb milionària compra inclosa), però ara gira la torna i és Pixar qui agafa el manual…

  • Pirates! Band of Misfits, la deliciosa pirueta d’Aardman

    Pirates! Band of Misfits (Peter Lord i Jeff Newitt, 2012) és una nova meravella que surt de l’enginy de la factoria Aardman, una nova delícia de manufactura artesanal, un deliri en forma d’stop motion que sap entretenir tots els públics, que sap com explicar una història sense caure en l’efectisme buit i que sap conjugar paisatges minuciosos, atmosferes…

  • El batec etern de Cave of Forgotten Dreams

    Impactant, increïble, bella, inoblidable. Així és aquesta pel·lícula documental signada per WernerHerzog, i així és, també, l’objecte que n’és protagonista, la cova de Chauvet, situada a França en un paratge de bellesa colpidora: un espai natural que conté la galeria d’art més valuosa de la història de la humanitat, amb més de 400 pintures rupestres.…

  • Pometheus i la impossible fugida de l’ombra

    La vida artística de Prometheus ja ho tenia magre des d’un bon començament, inflada per un rebombori artificial que no pot escapar de l’ombra d’un mite i de l’ombra d’un director que -temps enllà- va ser gegantí. Però Ridley Scott ha abandonat la gosadia de voler tenir un traç que transcendeixi el discurs narratiu per ser simplement un…

  • The Dark Knight Rises: caiguda i fi

    The Dark Knight Rises: caiguda i fi

    No arriba a la perfecció de The Dark Knight (2008), però quin final de saga. Confirma satisfactòriament una realitat autoral, d’una personalitat que té la consistència d’una posada en escena halterofílica, una precisió insubornable i un teixit argumental dens, superpoblat i mereixedor d’algun excés i d’alguna indefinició, com és el cas. Ni tan sols tot…

  • Com si res, delicadament

    Tot queda explicat amb un títol tan honest, tan proper, tan transparent i tan sorprenentment aclaridor. Els germans Foenkinos exposen les cartes i les intencions sense enganyar en cap moment, i fan de l’adaptació de la novel·la del propi David Foenkinos una joia plena de sensibilitat, però sense ni una engruna de sensibleria. Fan de…

  • The Amazing Spider-Man, heroi sense màscara

    Cinc anys després de la fi de la trilogia encetada el 2001 per Sam Raimi, Marc Webb reinventa l’heroi des d’un punt de vista que no l’allunya gaire de la seva lluminosa òpera prima, (500) days of Summer (2009). Tal com aquell Tom que interpretava Joseph Gordon-Levitt, si alguna cosa ens fascina d’Spider-man és, justament,…

  • Project X, projecte perdut

    Ningú no podrà discutir a Todd Phillips una coherència impertorbable a l’hora d’evidenciar la brossa de la moralitat humana, com tampoc ningú no podrà refusar que Phillips ha consolidat una veu plena de recursos sobre-explotats que s’han acabat erigint en l’estàndard de la “nova comèdia americana”, aquella que no té mesura, ni correcció política, ni…

  • John Carter of Mars i la gravetat descontrolada

    Res no pot explicar millor els 132 minuts de John Carter of Mars (Andrew Stanton, 2012) que l’escena en la qual John, l’heroi ocasional, aterra a Mart, de sobte, i no sap controlar els impulsos de la seva pròpia força, els estralls d’uns músculs energèticament acostumats a la inèrcia de la gravetat terrestre. Sobre la…