Categoria: Cinema

  • Tango libre: dansar amb cadenes

    El tango, i la poesia, sempre ha estat alguna cosa semblant a allò de “dansar amb cadenes” que deixà escrit Nietzsche a El viatger i la seva ombra. Moure’s amb la llibertat de saber la cotilla. Apropar-se amb la passió de l’impuls, però saber rectificar i mantenir l’equilibri. L’última pel·lícula de Frédéric Fonteyne vindria a ser la faula innòcua…

  • Nou evangeli d’icones i d’esperances

    A Zack Snyder no li podem demanar pel·lícules d’un ritme frenètic, però sí l’embriaguesa d’una transcendència aclaparadora. Com no podia ser de cap altra manera, Man of Steel continua amb l’ampul·lositat dramàtica que tan bé lluïa a Watchmen i que esclata, encara amb més opulència, en aquesta nova reversió del vell mite messiànic. Allunyada de l’humor que li va donar Richard Donner,…

  • The Hangover Part III: adéu, fórmula?

    Error. Un dels plaers culpables dels darrers temps ha estat celebrar —amb gust— les dues primeres parts de The Hangover. Però jo, com Dupond i Dupont, encara diria més: aquestes dues primeres parts són l’èxit d’un humor que es va saber mantenir sorprenent i fresc, malgrat que The Hangover Part II ja es limitava a repetir el cliché i…

  • The act of killing: la digestió obscena de la mort

    L’exigència que reclama The Act of Killing és alta. No permet concessions, ni treves. Joshua Oppenheimer ofereix una història esplèndidament relatada sobre els vencedors del cop d’estat de 1965 a Indonesia: gàngsters, guerrillers fora de la llei i sicaris sense escrúpols que van apoderar-se del país i d’una moralitat perversa. Que ho van fer sense…

  • El gran Gatsby i el gran Rosebud

    Baz Luhrmann s’entesta en demostrar el furor d’una imatgeria poderosa i vitalista en cada nova pel·lícula, però la seva versió d’El Gran Gatsby d’Scott Fitzgerlad també mostra una lírica decadent i intimista, i la consciència de tenir un cor literari que va molt més enllà de la típica fanfàrria acolorida i passada de voltes a la qual…

  • Una gran boda de cinema funcionarial

    L’obsessió vampírica de Hollywood per cruspir-se remakes torna a fer parada i fonda en aquesta The Big Wedding, la versió de la pel·lícula francesa Mon frère se Marie (2006), passada per la trituradora del show business i engolida per l’afany compulsiu de la indústria a la recerca d’alguna idea, sigui quina sigui. Tenim història i, oh!, tenim boda. Les instruccions són fàcils…

  • Entre el ‘pulp’ rural i el costumisme marcià

    Óscar Aibar demostra que no té por de ser incaut o serpentejant. La seva filmografia presenta un recorregut sense rumb fix -com prova el biopic El Gran Vázquez, La máquina de bailar o Platillos volantes-, però sí una mà solvent per poder preservar la història, sigui quina sigui. Amb aquesta premissa, Aibar fa d’El Bosc una mena de faula moral sense moralines i,…

  • La teranyina i el punt del mapa

    Més d’hora que tard arribarà una generació que vulgui esventrar qüestions tan irresolubles com elconflicte entre palestins i israelians. Potser –per què no?– serà la generació de joves d’Une bouteille à la mer (Una botella en el mar de Gaza, 2011) qui aixecarà l’edifici de l’enteniment, qui farà civilitzat un conflicte devastador que ha estat…

  • Pitch Perfect: sorprenentment irresistible

    Pot ser irresistible una comèdia universitària americana en ús? Pot ser-ho amb una tirallonga de cançons cantades a viva veu per un grup de teenagers amb erupcions i tòpics recreats en milers de pel·lícules del Hollywood més desgastat i predictible? Sorprenentment –amb aquestes premisses i amb un argument pel qual no donaries ni mig cèntim d’euro–, Pitch Perfect ho és,…