Categories
Cinema Dietari fílmic

Love and other drugs | O com provar d’aixecar una pel·lícula

Pot fer-se un cosa absolutament comercial, adaptada a clixés i cànons del tot magrejats i que, alhora, apunti a una banda allunyada dels tòpics? Love and other drugs (Edward Zwick, 2010) podria ser-ne l’exemple. És un còctel antidepressiu que aixeca els ànims a estones, que arriba gairebé a curar-nos. Amb un Jake Gyllenhaal al punt adequat […]

Categories
Cinema Dietari fílmic

Blackthorn | Redempció i amor

S’ha de ser prou agosarat per provar de recollir un personatge com Butch Cassidy i una herència com la que va deixar Butch Cassidy and the Sundance Kid (Dos hombres y un destino, 1969), amb Paul Newman i Robert Redford en estat de gràcia. I Mateo Gil no s’està d’imaginar un nou final per la […]

Categories
Cinema Dietari fílmic

The Hangover Part II | La fórmula

Todd Phillips coneix la fórmula, aplicada en el seu punt àlgid a The Hangover (2009) i desenvolupada amb encert a les dues obres posteriors, Due Date (2010) i aquesta The Hangover Part II (2011). La fórmula és clara i molt efectiva. No té trampes, i sí dosis d’enginy, una tirallonga de bons gags, cinisme, irreverència, […]

Categories
Cinema Dietari fílmic

Micmacs à tire-larigot, i torna al born, Jeunet

L’última de Jean-Pierre Jeunet arriba amb dos anys de retard respecte l’estrena oficial. El resultat és una barreja entre Delicatessen (1991) i Le fabuleux destin d’Amelie Poulain (2001), tal com el mateix autor s’ha encarregat d’esbombar per diferents mitjans cinèfils i no cinèfils. No arriba a ser veritat del tot, malgrat que Micmacs conté, efectivament, […]

Categories
Cinema Dietari fílmic

The Tree | Cinema d’ànima honesta

M’agrada el cinema que ofereix The Tree (Julie Bertucelli, 2010). M’agrada que les mans de Julie Bertucelli siguin tan honestes i tan exactes. The Tree és una manera de fer cinema humà, sense concessió al devessall de llàgrima, exposat amb el ritme just. Un cinema posseïdor d’ànima, valent i sincer. Cal valor per no caure en […]

Categories
Cinema Dietari fílmic

Unkown | Frenètica, mimètica, etc.

Unkown (Sin identidad, Jaume Collet-Serra, 2011) és això: artefacte visual i narratiu de factura pulcra i minuciosa, amb aroma i forma de Hitchcock i amb un encís gairebé mimètic de la també turística Frantic de Roman Polanski que, al seu torn, també magrejava Hitchcock i en feia un exercici de calc poc dissimulat. Però més enllà […]

Categories
Cinema Dietari fílmic

Catfish | Realitat o ficció en el deliri modern

Facebook. Heus ací el mantra. Aquesta xarxa de parers entrelligats, aquest embús de cap solució, aquest embat de retalls de poca substància. La xarxa social ja ha esdevingut la postal irreductible d’un món que ha canviat mentre fèiem un badall. Catfish (Henry Joost, Ariel Schulman, 2010) és un bon document d’aquesta gran broma. Després de […]

Categories
Cinema Dietari fílmic

Midnight in Paris | La ciutat dels prodigis

Paris és una ciutat farcida d’uns mites que no cal enumerar. Però més enllà de les deïtats que han habitat, estimat i procreat en aquest bell racó de món, ens queda una imatge feta de carrers, espais, avingudes, llums i nits que ens agrada visitar una i una altra vegada, com les postals que il·lustren […]

Categories
Cinema

Carta blanca | El desartefacte de la desafecció

Deu anys enrere hagués tractat d’imbècil i pseudointel·lectual fatxenda a qui em digués que una pel·lícula dels germans Farrelly podria ser avorrida, àtona i conservadora. Hagués proferit un gran impossible en forma d’exabrupte. Però el temps desacredita les pròpies certeses i treu raons de manera insubornable i molt lamentable. Qui ens hauria dit que passaria […]

Categories
Cinema Dietari fílmic

Source code | Mateixos problemes, diferents cares

Després d’haver vist a Sitges l’esplèndida i minúscula Moon, Duncan Jones apareixia amb tots els honors en la llista de noms a tenir en compte a la llampant i personalíssima llibreta d’imperdibles, inefables i herois. La seva segona pel·lícula cridava a la ingesta, amb unes ànsies immenses. La sensació és de ‘déja vu’ per partida doble. En primer […]