Categoria: Dietari fílmic
-
L’amor fou i la temible realitat de la ment
Una de les pel·lícules més aclamades de la 47ena edició del festival de Sitges ha estat el darrer treball del director belga Fabrice du Welz, Alleluia, l’inquietant i poderós retrat d’una parella que viu la bogeria de l’amor, arribant al límit d’un estremidor amor fou. Gloria (Lola Dueñas) s’enamora de Michel (Laurent Lucas), que viu…
-
Réalité: Els filtres i les realitats de Dupieux
Quentin Dupieux signa a Réalité un deliri que investiga les múltiples possibilitats de la narrativitat a través d’un joc constant amb la dimensió de la realitat. Què és cert i què no? Què és somni i què en delimita la seva frontera amb la vida? Boja i marciana, en el fons conté més dosis d’arrelament…
-
Annabelle
Després de The conjuring, que contenia prou horror, prou gust i saboroses coltellades carregades de nervi, Annabelle no és tot allò que promet. Dirigida per John R. Leonetti, la preqüela dirigida per James Wan retorna a escena tot allò que podria esperar-se: el diable, les ànimes negres i aquella nina que posava els pèls de…
-
La mort és pur teatre
Distanciat de la bogeria desaforada (i tan addictiva) de bona part del seu repertori, no és pas casual que Miike faci que els fets paranormals es precipitin just després d’una trucada al mòbil no contestada. Més enllà de la meta-referència al propi univers amb aquest ham provinent de Llamada perdida (One missed call, 2003), el…
-
D’un futur que potser serà cert
Si L’endemà fos una pel·lícula americana potser es diria The day after tomorrow i potser hi hauria un futur catastròfic a l’horitzó, desgràcies, corredisses, angoixes i neguits. Hi hauria herois i, del tot segur, algun vençut que semblava del tot invencible. Potser tmbé hi hauria enganys il·lusoris, girs de guió, dosis d’acció intravenosa, entreteniment de…
-
Dawn of the planet of the apes | El simi és un home per al simi
Dissortadament oportuna, la faula del desvetllament del Planeta dels Simis no és només l’epopeia dramàtica que vol alliçonar sobre les misèries de l’home del futur. Lluny dels arguments de la distòpia, la història d’aquest present ja és pou plena d’homes, de simis i de llops famèlics. Anomeneu-la conflicte de Gaza, invasió militar preventiva, dany col·lateral…
-
Sunshine on Leith | Escòcia es belluga
Si Sunshine on Leith fos signada per Woody Allen (com qui diu), segurament ara parlaríem de maniobra propagandística subvencionada pel govern pro-secessionista d’Escòcia. O, encara pitjor, de postal simplista i edulcorada que aprofita el ganxo de les (abundoses) bondats d’Edimburg per fer-se digerible. Possiblement, ho diríem amb certa part de raó. Però, malgrat que l’epidermis…
-
La mesura humana de Siper-man
The amazing Siper-man 2: Rise of Electro (Marc Webb, 2014), la segona part de la nova trilogia d’Spiderman demostra que Marc Webb va ser una gran elecció per refundar-la. Primer, perquè aquesta entrega supera amb escreix el pols dramàtic (i també el nivell d’acció trepidant i ben planificada) de la primera. Segon, perquè ho fa…
-
Locke: la decisió correcta
Una simple trucada pot fer remoure els fonaments d’una vida que semblava granítica i inamovible. Aquest sotrac és Locke (Steven Knight, 2013): amb un sol actor, una sola localització i una direcció minuciosament temperada; i amb la màxima reducció possible de recursos, centrant-se en el trajecte que va de la solidesa d’una vida assentada a…