Categoria: Barcelona Poesia
-
En comptes de la lletera: Una gran ovació (d’ous)!
Els comptes clars i la xocolata espessa, no podia ser d’altra manera. I així és com comença el cicle Josep Pedrals a La Seca, amb un espectacle que és una delícia en forma d’aventura esbojarrada, una lletarada en tota regla, un somieig de les tribulacions humanes, tota una troballa que furga i furga en els processos de fermentació mental…
-
Lliurament dels Jocs Florals: la bola dels poetes
(O la no-crònica que vol no-contar la contra-dicció dels Jocs Florals 2012). Entra la Poesia per la porta, amb tots els honors. Oh, sí, la fanfara celestial bufa els vents de la tradició i, amb aire marcial, entren les Autoritats. Pel que fa al cas: l’alcalde, el regidor de cultura, el poeta guanyador i la…
-
Rafart i Mesquida, el vers en persona (tercera nit a la Fàbrica)
El tríptic de recitals a la Fàbrica de la Moritz acaba, i acaba bé. L’espai sembla que es consolida com un bon lloc per fer recitals d’aquest tipus, amb un in crescendo frenètic: cada dia més gent que l’anterior (una de les constants del festival d’enguany, on gairebé tots els actes presentaven plens totals), cada dia més expectació…
-
Segon round a la Moritz: Laia Noguera i Adrià Targa
Segona nit de poesia a la fàbrica de la Moritz. La parella triada és tot un reclam, dos poetes joves que ja acumulen un bagatge, malgrat l’edat, de força pes. AdriàTarga i LaiaNoguera. La sala, pocs minuts abans de l’hora en punt, ja és plena. Hi ha una certa expectació, ganes de veure dues veus tan diferents a escena,…
-
Tomàs Arias i Ernest Farrés, primer recital a la fàbrica de la Moritz
“Alguns se’ls gasten en futbol, aquí, almenys, se’ls gasten en cultura”, em diuen. No sé si és ben bé així, però la veritat és que l’edifici de la fàbrica de la Moritz imposa, pel gust i les ganes, per mantenir un cert bon estil. I anem baixant, escales avall, per passadissos de maó, peces enormes de llum i lluents…
-
«Sóc, i si no sóc vull ser!»
No perdre el nord. La qüestió era aquesta: retre tots els honors que mereix una figura polièdrica com la de Jep Gouzy, poeta singular i autor d’una extensa obra que escapa de qualsevol etiquetatge simplista. Un autor català que prové del nord, del nostre nord, aquell nord que, de vegades –i massa sovint– perdem de vista.…
-
També la crueltat té la seva bellesa
Xavier Montoliu, Marc Romera, Francesc Parcerisas i les dues poetes romaneses, Svetlana Carstean i Ileana Malamcioiu, seuen rere la taula que hi ha a escena. Una breu estona de presentacions fa de preludi a l’embestida de la més jove de les dues, Svetlana Carstean (1969), que ara seu a la part frontal del minúscul escenari, al costat d’en Marc Romera. “Bon dia, treballadors! (…) tens…
-
«I quin buit, i quina feredat!». L’obsessió sota totes les formes
“Per una divina paradoxa, la tenebra és transparent i la llum és opaca”, Carles Cardó No ha arribat a una hora, però el calfred encara hi és, com un rèptil immòbil, palplantat al mur. Gairebé una hora d’impossible parpelleig, d’alenada fosca i de vivesa flamejant. La impressió del text, en cru, i ressuscitat en la…
-
La fe de la convulsió (Missa Pagesa a La Seca)
Anem a pams. El conill, ja esbocinat, fa xup-xup a la cassola mentre anem entrant a la sala, pràcticament plena. Cares d’incredulitat entre els fidels que assisteixen a la litúrgia -no massa devots, encara-, que no s’acaben de creure que aquell conill que rosseja acabarà servit al plat. L’espectacle vol acció, i d’això es tracta:…